Havent sopat, després d’un dia pesat, de calor xafogosa, descarrega un gran ruixat d’estiu, amb trons, llamps i tota la celestial pirotècnia. En aquest país, la pluja és sempre una delícia. Quan plou, ara, no costa gens d’imaginar la sensació física de plaer que deuen sentir els arbres. L’aparició de l’aigua en aquest país polsós i saharià ha d’ésser per a la sensibilitat vegetal com una caiguda en la deliqüescència. La captació de plaer que per als teixits dels arbres, de les herbes, de la terra, ha de representar un determinat grau d’humitat i d’aigua es podria dibuixar amb una línia onejant situada entre l’espessor de la mort per descomposició i el manteniment de la vida per accentuació d’una forma precisa, viva, estricta. Aquesta línia forma el diagrama de tota la nostra aventura còsmica.
Plogué, a bots i barrals, gairebé dues hores. Després, la nuvolada es trencà, el vent s’emportà els núvols ribetejats de groc i de violeta, sortí una mitja lluna fina i clara i unes estrelles netes i esmolades. La resplendor estel·lar s’irisà en les cornises de les cases molles, féu, en els bassals dels carrers, uns esmorteïts colors d’estany fos, la lluna esquitxà les teulades incertes i remotes. M’hauria pogut passar tota la nit sentint el glu-glu de l’aigua a les canals, escoltant els degoters caient sobre les pedres molles. Però acabada l’aigua es dissolgué el soroll deliciós. El poble quedà immers en un silenci buit.
Al cafè, mentre plovia, J. B. Coromina, pàl·lid:
–Em fa mal aquí…! –deia assenyalant-se el cor.
Potser això m’ha portat a sentir, amb autèntica fruïció –és ben trist de dir-ho–, que avui podré dormir d’una manera reposant i profunda.
Doncs, bona nit Josep. Diuen que si plou quan comença el Juny el bon temps és lluny!
Segur doncs que més nits com aquesta les tindràs!
dons mira, estic d’acord amb tú, estrip.
i amb en josep també, m’agrada el soroll del glu-glu, de l’aigua caient per la canalera de casa, o com pica en el vidres, m’agrada ves…..
Fa un parell de setmanes que m’he incorporat al bloc. Una iniciativa brillant. Dóna bo de llegir el dietari d’aquesta manera. Felicitats
La pluja, un dels elements de la naturalesa, que es fa servir com a recurs literari per part de molts escriptors. Ben utilitzada en la narrativa i en la poesia, la pluja, dóna molts bons resultats, però només els grans autors, com Pla, com Espriu, ho saben fer, perquè es fàcil caure en el ridícul.
Penso en aquell fragment de La pell de brau (poema XLVI) que diu:
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
SALVADOR ESPRIU
Precisamente ahora, no hace ni una hora, ha caído un buen chaparrón aquí, en Cornellá de Llobregat.
La lluvia le ha producido mucha tristeza a Coromina. Y no la tristeza de Coromina, sino la potencia celestial en forma de tormenta, le produce a Pla un sueño reposado y profundo. No es para menos, como si la fuerza de la tormenta hubiera salido del mismo Pla.
Magnífico esfuerzo descriptivo. Estupendo resultado.
Bona nit Josep,
“Quan plou, ara, no costa gens d’imaginar la sensació física de plaer que deuen sentir els arbres”.
Jo, Josep i afegiria … el plaer que sentim les persones quan ens amarem de la placidesa del plugim que regalima per les nostres contrades i sentim calfreds perquè ens aixoplugem enmig d’aquest borrissol que la natura ens regala i ens produeix un abelliment de comunió total.
“Amb l’amor veritable esdevé el mateix que amb les aparicions dels esperits. Tots en parlen, però molt pocs les han vistes.”
François de la Rochefoucauld, escriptor francès (1613-1680)
Aquest any el tres de juny també ha plogut, Josep.
Es curiós, que cap dels nostres tertulians hagi tingut un record pel significat que avui haria representat aquesta pluja, si llavors haguessin existit les circumstàcies ambientals que aquest any hem patit. Potser Pla hauria dormit de manera encara més reposada i profunda. Ara esta plovent força a Barcelona.
Sí, molt curiós, Ramon i la resta! Veig que la situació climatològica actual, fins i tot transcendeix la literària o, si més no, se’n serveix.
A mi també em deixa en un estat especial, la pluja: observo que és un efecte força general!
Ramon, m’imagino que amb la que està passant amb la pluja és tan grossa, a tots nivells, que no sabem ni per on començar. Jo fa molts dies que no sé que dir, només faig gestos: miro amunt estupefacte; llegeixo els diaris perplex; arronso les espatlles; ara somric, ara esquivo un toll, i no processo cap paraula que no hagi dit algú altre. Resultat: molt bellugueig i poca lletra.
Llavors, ens fixem en altres aspectes curiosos, reaccions misterioses —l’Antonio m’ha aclarit que li passa a en Coromina, per exemple— o en la descripció, el llenguatge —ep, Anna! celebro aquest retorn tan líric.
En fi, us desitjo a tots plegats que gaudiu del glu glu de les canonades, i que als vostres paraigües els hi quedi alguna barnilla dreta (no com les despulles de tot a cent que corren per casa, trist record de batalles perdudes contra la borrasca tossuda)
La descripció de la calma desprès de la tempesta és magnífica. No només ho veig, si no que també ho sento.