El correu del bloQG
Núm. 3 — 23 d’abril 2008
Bon dia i salut als quadernistes.
El 23 d’abril, diada de Sant Jordi i Festa del Llibre, recordem l’aniversari de la mort de Josep Pla. Per la coincidència amb la Festa i amb els aniversaris de Shakepeare i Cervantes, el 23 d’abril podria ser proclamat «Dia de Josep Pla», potser amb més possibilitats de prosperar que el 8 de març, commemoració de la naixença, en què l’escriptor hauria de competir amb la Dona Treballadora! –per no parlar de la «jornada de reflexió» que aquest any s’hi ha escaigut. Amb tot, el nostre particular vot es decantaria preferentment pel 8 de març.
D’altra banda, l’al·lusió a Cervantes i Shakespeare ens recorda una petita curiositat marginal que veiem il·lustrada a la Viquipèdia: Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir el mateix dia, el 23 d’abril del 1616… però només segons els seus respectius calendaris, ja que a Anglaterra el calendari gregorià no va entrar en vigor fins a l’any 1752, mentre que a Castella era utilitzat des del 1582.
En el moment d’enviar aquest número del Correu del bloQG, amb 16 jornades publicades (del 8 de març al 21 d’abril), els comentaris que ha suscitat la lectura passen clarament de 300 i, des del 8 de març, les visites arriben gairebé a 50.000. No cal, doncs, que hi afegim res més.
Un indicador ben clar de la vitalitat del bloQG és la informació que ens dóna el cercador Google, amb els enllaços al Quadern gris, que no consignem per la vanitat que les pàgines siguin més o menys citades, sinó per la utilitat –directa o indirecta, però sempre literària– que els lectors del bloQG hi poden trobar. Entre els que ens causen més sorpresa, Les Amoureux de la Bonne Cuisine… Et les autres… o bé aquest Catalan Writing, al·lusiu al sonet de Miquel Àngel.
A part els abundants comentaris dedicats a indagar i trobar l’origen i la traducció del vers
Fiamma d’amor nel cor non m’è rimasta. (rimasa)
n’hem rebut també algun de relatiu al tema recurrent del «Pla franquista». El missatge que segueix és prou explícit.
Hola a tot@s els que heu fet o col·laborat en aquest blog,
M’he assabentat que heu fet un blog magnífic sobre una obra literària que fins i tot t’hi pots subscriure, internet dóna més possibilitats. No obstant això, seria millor fer-ho d’una obra d’un altre escriptor. El motiu és que Josep Pla no s’ho mereix. Josep Pla va col·laborar d’espia de Franco a Marsella durant la guerra, quan es feia caça de bruixes, o sigui de republicans catalans polítics a l’exili. Per tot això comentat, no s’ho mereix ni de bon tros. Va ser un traïdor del país, ni mereix ser recordat.
Salutacions
I entre els comentaris del 6 d’abril, un altre recordatori d’aquest Pla blasmat per un corrent encara viu entre sectors de l’opinió i la crítica. Si bé el comentarista no s’hi rabeja, creiem molt recomanable la reflexió (en anglès) d’un lector inopinat de Pla, i també, entre altres referències (http://www.lletres.net/pla/arnau_cruzet_pla.html, http://www.lletres.net/pla/cruzet.html), una entrevista del periodista Enric Vila a la professora Josepa Gallofré a propòsit de la publicació de l’epistolari creuat entre Josep Pla i Josep M. Cruzet, el seu editor a la Selecta (Amb les pedres disperses, Destino), que no dubtem a recomanar per Sant Jordi.
Enllaçant amb la qüestió que proposàvem al número anterior d’aquest Correu del bloQG (ens demanàvem en quin passatge formula Pla els límits del seu país, marcats per aquell “Sí, sembla que fa bon dia” amb què li responen quan diu “Bon dia”), havíem llegit, com dèiem, aquella afirmació, però no recordàvem on trobar-la.
L’endemà mateix de distribuir el nostre Correu, la resposta d’una amiga privilegiada ens ajudava a retrobar el camí.
Transcrivim el fragment, pertanyent al volum XLIII –Caps i puntes– de l’obra completa, que no fa sinó reproduir una falsa entrevista a Josep Pla («Mitja hora amb Josep Pla. Autoentrevista») publicada el 1927 a la Revista de Catalunya.
El que s’anomena pàtria, aquesta cosa abstracta, grandiosa, burocràtica, ribetejada de duaners i de carrabiners, és un concepte que no he comprès mai. Materialment, no puc comprendre’l, i no tinc prou força per a deïficar el paper timbrat. Sóc i he estat sempre un localista, això és, un home que està disposat a dir en tot moment que no hi ha res al món com les coses de Palafrugell. Més enllà de Palafrugell hi ha un primer cercle a dins el qual, si dieu a un home o a una dona:
-Bon dia; avui fa bon temps -us responen:
-Bon dia; sí, sembla que fa bon temps… -i això és agradable.
Passats, però, aquests lligams essencials, tot és per a mi completament igual, i el món es redueix a una bola amb uns petits pics vermells que representen els llocs on els amics meus que hi viuen tenen per aquest amic un llit parat.”
Caps-i-puntes. XLIII, 274
L’amiga que ens ho indicava és Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla, de Palafrugell, que, com ella ens reconeix, jugava amb l’avantatge de tenir fitxada des de fa molt de temps aquesta definició de Pla. En nom propi i dels quadernistes, li agraïm la resposta diligent i exacta.
Calendari – maig de 1918 / 2008
El bloQG del maig es presenta potser una mica més mogut i pròdig: en tindrem els dies 2, 5, 6, 7, 11, 15, 17, 19, 23, 24 i 29.
I per avui, res més, amics. Bona lectura!
Núm. 2 — 31 de març 2008
Comencem saludant la concurrència del bloQG amb el «Bon dia» que, com un indicador de carretera, marca els confins del país de Josep Pla.
Li atribueixen i segurament va escriure unes paraules com ara: «El meu país és aquell on, quan dic ‘Bon dia’, em responen ‘Sí, sembla que fa bon dia’». I aprofitem aquesta manera de començar per proposar als lectors del Quadern gris que localitzin el text on Pla formula aquesta afirmació. És cert que Joan Fuster la hi atribueix en les «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla», però… on és que Pla ho diu realment?
Dit això, fem números. Encara no complert el primer mes de presència a la xarxa, el bloQG i El quadern gris han rebut gairebé 30.000 visites, i el butlletí ha aconseguit llargament un miler de subscriptors. Ho considerem un bon resultat, si no un èxit rodó, sobretot considerant que no parlem de futbol, d’eleccions ni de personatges del cor o dels anomenats «mediàtics», sinó de literatura, exactament de literatura catalana. Pla demostra ara com sempre la vitalitat de la literatura d’observació –«que és la que queda», com ell mateix va dir i repetir.
Del ressò que el bloQG ha tingut en diferents mitjans, n’ofereix un resum la secció ‘Qui parla del bloQG?’, del menú lateral.
———
Per parlar d’algunes interioritats del bloQG, direm que la transcripció oferta aquí es basa en el text de la segona edició de Destino, que corregeix, com ha recordat públicament el professor Lluís Bonada, alguns errors detectats a la primera. Però també és un fet que la segona edició conté errors nous i, amb una cosa i l’altra, el possible lector curiós queda potser desconcertat. Encara, doncs, sense una edició crítica que estableixi un text definitiu i cert de l’obra, el nostre s’ha basat en la confrontació de les edicions primera, segona i «de preu popular» (edició de quiosc, de cobertes blaves) i, quan les diferències han justificat el nostre dubte, el text que oferim opta per la que hem trobat més versemblant.
Problemes tècnics
Hem observat que el butlletí del bloQG té dificultats a fer arribar els missatges als subscriptors amb adreces de la família Orange (Wanadoo, Eresmas, etc.) i del domini telefonica.net.
No sabem si aquests problemes són temporals o permanents, ni tampoc si afecten la totalitat dels subscriptors amb aquestes adreces o només alguns.
En tot cas, demanem comprensió, per bé que en allò que és responsabilitat del bloQG farem els possibles per assegurar la fluïdesa esperada. Recordeu que sempre podeu consultar les entrades completes al bloQG.
Calendari
El quadern gris pot haver semblat adormit des del dia 25 de març. Josep Pla no hi havia escrit!
Per desfer els possibles dubtes sobre el manteniment d’aquest bloQG, anunciem el calendari del mes d’abril, que contindrà nou entrades, els dies 2, 6, 11, 12, 16, 21, 24, 26 i 29.
______________
Núm. 1 — 14 de març 2008
Bon dia a tothom.
La mà dels editors del bloQG hauria de ser invisible i intentarem que ho sigui. De fet, els editors no són autors de res més que de la iniciativa i la transposició dels textos del Quadern gris a la xarxa.
Comencem aquestes entregues (no periòdiques) sobre alguns comentaris formulats al bloQG o per correu electrònic.
D’entrada, i davant les informacions que han circulat per internet i per alguns mitjans de comunicació sobre la creació d’aquest bloQG, volem puntualitzar que la idea i la iniciativa d’aquest projecte corresponen a l’associació Xarxa de Mots. La Fundació Josep Pla hi presta una col·laboració que l’associació agraeix, perquè amb això reconeix i multiplica l’interès del projecte i, d’altra banda, és la Fundació qui avui encarna l’esperit de Josep Pla. El bloQG, però, és una iniciativa de la Xarxa de Mots. De la mateixa manera, l’associació agraeix especialment als hereus i als editors de Josep Pla l’autorització sense la qual aquest blQG no hauria estat més que una idea.
Aclarit això, saludem tots els lectors i els agraïm, no l’interès per Pla, que no és cosa nostra, sinó les felicitacions i l’encoratjament que ens dediquen. Gràcies.
Comentant algun dels comentaris abocats fins ara, procurem respondre, potser amb un mig desordre, però segons el que considerem que és l’interès de tothom.
Comentaris a la nota del 8 de març
A Antonio Gálvez Alcaide, planià conegut: Potser aquest bloQG és un bon lloc des d’on proposar, a l’Ajuntament de Palafrugell o l’autoritat a qui correspongui, que s’instal·li la teulada que demana per protegir la sepultura de l’escriptor a Llofriu.
A Dídac: Esplèndida idea de posar també en un inacabable blog el Calaix de sastre del Baró de Maldà. Potser l’ambició és molt llarga, però la idea i l’obra ho mereixen.
A Antoni: Obrirem una llista (opinable) d’obres aconsellades sobre el Quadern i sobre Pla, amb les de Lluís Bonada en un lloc destacat.
A Miquel C.: És lògic i era d’esperar algun comentari sobre les facetes humanes de Pla. Els comentaris són oberts, però com diu el mateix Miquel C., d’un escriptor el que compta és l’obra.
A Montse Florenciano: Ens traurem la boina per agrair l’«oceànica» mostra d’adhesió. I no descartem de proposar als editors de Pla la vastíssima proposta de transcriure en hipertext l’obra monumental d’aquest «pagès sofisticat».
Comentaris a la nota del 9 de març
A Frikosal: Entra en la voluntat dels responsables d’aquest bloQG incloure enllaços relatius a l’autor i a la lectura i, com demana ell mateix, contestar (amb prudència i sense atabalar) algun comentari (com fem ara mateix). L’extensió dels textos de Pla ja no és matèria en què puguem dir gaire res: això és Pla.
De nou, moltes gràcies a tothom per l’interès, el suport, la participació i les felicitacions.
Jordi Palou
Ramon Torrents
editors del bloQG
[...] Josep Pla, «Mitja hora amb Josep Pla. Autoentrevista», Revista de Catalunya, 1927 (reproducido en Caps-i-puntes, xliii, 274). [...]