Dissabte. — Aquesta tarda, tard, he acabat els exàmens. He passat just, però he passat satisfactòriament. He tingut sort, és evident. No he pas fet ús dels suggeriments del murri muntanyenc. Estic fatigadíssim. En el camí de la universitat a la dispesa, he sentit unes esgarrifances de fred —de pensar, sospito, que les assignatures que he aprovat eren de les que a la universitat en diuen d’alivio. Menjo un sandvitx. Bec un vas de cervesa fresca a Canaletes. Tinc son. Vaig a dormir.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
Quan costa tant d’acabar la carrera, passen coses com que, molts anys després, somnies que no l’has acabat, que encara et falta una assignatura. Als que són professors els sol passar que somnien que tenen exàmens per corregir.
“he sentit unes esgarrifances de fred —de pensar, sospito, que les assignatures que he aprovat eren de les que a la universitat en diuen d’alivio“: la moneda no ha de caure sempre creu, a la vida. Però propina si va bé, que deia el mateix Pla.