Com que un dia o altre havia de posar-m’hi, he començat aquests dies a estudiar les assignatures que em falten per acabar. Són dues: el Dret Internacional Privat, càtedra de la qual és titular don Josep M. Trias de Bes, i la Pràctica Forense, de don Magí Fàbrega. El Dret Internacional 
m’agrada; és un reflex de la vida mateixa, de la inextricable confusió a què pot arribar la vida humana en casos determinats. No crec que hi hagi cap novel·la que pugui arribar a tenir una riquesa tan extraordinària. La Pràctica Forense és una llosa de plom que em dóna febre només de pensar-hi.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
És curiós, no és blanc i negre, no totes les assignatures de dret li desagraden, però alhora és blanc i negre, la que li agrada li agrada molt, i la que no li agrada no li agrada gens. També és força blanc i negre el menysteniment que té per les novel·les. Però Pla va provar d’escriure novel·la i poesia, al capdavall. El carrer estret no és un prototipus de novel·la però em va agradar molt.