Diumenge. — El Glosari d’avui, sobre Gluck, està bé, com gairebé tots els glosaris de «La Vall de Josafat». L’obsessió definidora d’Eugeni d’Ors ha trobat el seu lloc precís.
Dies estranys, indiferents, d’una buidor i una esterilitat totals. Penso només que això podria ésser produït perquè en aquesta època de l’any sol reiterar-se la presentació de les factures endarrerides. Tota la meva petita atenció, la meva íntegra capacitat de combinació, es concentra ara en la solució del problema econòmic personal —que és un problema que només pot resoldre’s, com tots els reals, amb l’ajornament.
Nit esplendorosa, clara, radiant, dintre de la gran volta lluminosa del cel. Al carrer, sota els arbres despullats sento un gat que miola —i encara no som al mes dels gats. Deu tractar-se d’un gat precoç, d’un gat impacient.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
El “problema econòmic personal —que és un problema que només pot resoldre’s, com tots els reals, amb l’ajornament”, em fa pensar en la cita de fa poc al Minimàlia: “La millor manera de plantar cara a la tristesa és ajornar-la”. M’ha ajudat i m’ajuda moltíssim aquesta manera de pensar. No s’ha de ser gat impacient!