La meva germana Rosa m’escriu dient que han arribat les orenetes. Ara, al mas —penso— la simfonia primaveral deu ésser completa: les granotes, els grills, el mussol que cova al teulat, a redors de la xemeneia; el cucut, el xisclar voleiadís de les orenetes…
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
En l’enllaç que ens poseu, es diu que Josep Maria de Sagarra, “de difícil classificació”, “comparteix aquesta característica amb Josep Pla”. A la carrera ens van dir que els que fan servir gèneres no definits, en intersecció, són els genis. La resta només fan el que se suposa que han de fer.
M’agrada aquesta “simfonia primaveral”, perquè m’agrada la primavera!