Notes disperses
PrefaciEl volum XII, de l'Obra Completa, està format per les notes disperses, que en aquest moment, el lector té a les mans. Tots els meus llibres tenen un nervi central, un pern, generalment apreciable, que els dóna una unitat. Almenys aquesta ha estat l'obsessió en construir-los i editar-los. Si aquest resultat ha estat obtingut és una qüestió d'opinions personals, sempre respectables: Hi ha llibres, com «El quadern gris» o «Primera volada», que tenen com a nervi central la unitat de les reaccions personals. «Aigua de mar» és construït al voltant de la meva vella obsessió del mar. «El Nord» és un llibre molt visible en aquest sentit, constituït per la necessitat de donar a entendre que aquest continent ha estat un bosc que encara és un bosc absolutament misteriós en totes les seves faixes central i boreal. Un llibre d'històries humanes com «La vida amarga» conté un pessimisme de profunditat perfectament compatible amb una gran curiositat per les manifestacions de la vida diguem-ne superficial. Aquesta em penso que és la posició d'un home qualsevol lligat amb una societat que aspira a ser tolerant i civilitzada. Llibres com els d'aquesta segona sèrie de l'Obra Completa «El meu país», «Els pagesos», les primeres Biografies, els primers Homenots, etcètera són exploracions sobre el meu país, pensant en la necessitat de trobar justificacions als passos que hom va fent. Aquest llibre de «Notes disperses» aparentment és una altra cosa, però potser aquesta diversitat és purament aparencial. En certa manera no és més que un complement d'«El quadern gris», però molt més ampliat, d'una volada potser més llarga. «El quadren gris» és un llibre seriat i cronològicament exacte. Aquest no té cap cronologia i si s'hi troba alguna data és purament per constància personal. Jo no he tingut mai temps, entrat en el treball periodístic, de portar cap dietari, ni una qualsevol aide-mémoire apreciable. Són notes aparegudes a l'atzar, de vegades sobre la marxa, altres a llargs anys de distància: notes de records, de reminiscències, de lectures, de coses vistes, d'escenes que m'han tornat a la memòria, d'obsessions mantingudes en la memòria durant molt de temps, d'impressions immediates i podríem dir fulgurants. Aquestes notes són impreses, en aquest llibre, sense un qualsevol ordre visible, tal com aparegueren en el pas dels dies i dels anys. Publico purament les primeres, les relacionades amb els anys passats. Potser, més endavant, publicarem les dels anys més acostats. Que aquestes notes són un complement d'«El quadern gris» sense el dogal de la cronologia, podria ser evident. Si el lector hi pogués trobar algun interès obrint-lo per qualsevol plana seria molt demanar. Massa.
[ Notes disperses – Primera edició: 1981 ] |
|