De les NOTES PER A UN DIARI (gener 1967 – octubre 1968)

Primer de març, dimecres. El mas

Molt bon dia, una mica boirós, assolellat, sense vent ni fred. Havent dinat (a la una) treballo una mica, però ve Xavier de la Bisbal (la primera vegada) o parlem llargament de coses de Torroella i la Bisbal. M'arreglo i Xavier, amb el seu cotxe, em porta a Palafrugell. Veig Pere. A l'estanc, Frederic Gich i les Obres Completes. Estic molt content. Escric una carta a Vergés per al cinquè volum. Després, amb Pere, vaig a veure Martinell, que ens ensenya diverses coses. Xicot intel·ligent i simpàtic. Després –ja fosc–, Pere m'acompanya una estona quan vaig a casa. S'ha posat una boira molt densa –no es veu res i hi ha molt de trànsit. A casa a quarts de vuit. El llit. Moll m'ha enviat la traducció del llibre d'Alison Peers sobre la vida de Llull que ha publicat. Molt interessant. Sopo al llit. Havent sopat tinc una mica de son i faig una becaina. Em desperto després. He escrit a Vergés i he enviat la carta per l'ordinari. El cinquè volum s'hauria d'arreglar. Escrit a la matinada la història del «Rússia», que està inclòs en el volum cinquè de les Obres Completes.

2 de març, dijous. El mas

Em llevo tard, conseqüència natural d'haver trigat tant a dormir. Dinar sota la xemeneia: sardines bastant bones. Havent dinat –fa un dia magnífic, clar, sense vent, sense fred– em poso a fer la història del llibre de Rússia, per a les Obres Completes. Al matí vénen els senyors Mató i un altre, però no els puc rebre. A mitja tarda apareix el mestre de l'Escola Catòlica, fill de Pals, que no recordo mai com se diu. Parlem llargament de l'escola i de tot el que es va presentant. Fa molt bona cara i estic molt content de veure'l. Ja fosc, vénen el senyor Romero (de Girona) i Pere, i em parla (Romero) de l'afer d'Aigua-xellida i dels contactes que ha tingut amb els de l'empresa. Va bé. Tot està igual i en definitiva no hi ha cap diner. Marxen i arribo a la segona quartilla de la història del llibre. Al llit a un quart de deu. Sopo al llit. Una truita d'espàrrecs, salada, i postres. Després, acabo la història, finalment. Gairebé tres quartilles. Quan l'acabo em sento una mica cansat, però l'única manera de passar l'estona és llegir, que encara em cansa més. Llegeixo Spinoza i busco articles per acabar el cinquè volum de les Obres Completes. No fa gens de fred i des d'ahir que no utilitzo la manta elèctrica. Conegut el xarnego de la Central que treballa a l'electricitat i sembla molt bona persona.

3 de març, divendres. El mas

En despertar-me pago el mes a Teresa. Dia magnífic, sense vent, sense fred, molt agradable. Començo a arreglar el vol. cinquè de les Obres Completes. Apareix una família de Buenos Aires, entusiasta: la senyora Busquets amb dos fills i la senyora Sanjoan, de Sabadell, amb una criatura. Gent agradabilíssima, la senyora, molt guapa dintre de la cosa catalana –tan sensual i simpàtica. Admiració –estranya i inexplicable. En marxar, una llàgrima. Vénen després Mató i el fill de l'electricitat. Vol posar una estació de servei i em parlen dels horts del Pistol. Després ve Juanito Sagrera per recordar-me el sopar d'avui a casa seva. Teresa va a Palafrugell i jo treballo fins a quasi les set en el pròleg general de «El Nord». Després m'arreglo i vaig a Palafrugell a peu. A l'estanc. Carta de Vergés, relacionada amb la mort d'Azorín. No puc fer res. Al despatx de Sagrera. Parlem una estona. Després a casa seva. La Maruja. Bon sopar. Una botella de Marceau, divina, i dues del Rin, colossals. Armagnac. Sopar agradabilíssim, molt cordial. Parlat una mica de tot. Realment agradable. Sembla mentida que a Palafrugell hi pugui haver encara aquestes qualitats. Gili m'envia la gramàtica anglesa i la Casa del Llibre el llibre de P. Coromines –suposo que per encàrrec del professor de Chicago. A les dotze, al llit. Acabo el pròleg general.

4 de març, dissabte. El mas

Em costa bastant d'alçar-me per la fatiga. Adormir-se és difícil; despertar-se encara ho és més. Havent dinat em poso a treballar en «El Nord». He començat des del principi; molt complicat. Apareixen, cap al tard, el senyor Clavaguera i senyora. Molt content de veure'ls. Parlem de moltes coses. Sembla que els consta que a Mataró –degut al senyor Casas– hi ha quatre-cents subscriptors del llibre. No ho crec. És impossible. El pare de Clavaguera està molt malament: el cor desfet. Mentrestant, arriben Tané, amb el seu fill i el paleta que ha de venir a treballar, i Teresa els ensenya el que s'ha de fer. Marxen els Clavaguera –els regalo la «Primera volada»– i Tané es queda. M'arreglo una mica i em porta a Palafrugell. Vaig a buscar el correu: no hi ha res. Lola m'ensenya el cotxe que s'ha comprat Pere. Tané em torna al mas. Acabo el que s'ha interromput de «El Nord». Al llit a un quart de deu. Sopo al llit. Espinacs i una truita d'espàrrecs. Començo una vall del Roine. Escric més d'una quartilla. No estic fatigat, però no em surt res. Llegeixo Spinoza.

5 de març, diumenge. El mas

Em desperto a les dotze, quarts d'una, i havent dinat em poso a treballar en «El Nord», que és molt complicat. Primer vénen la Mieta i el seu marit per una recomanació a Porcioles per a unes oposicions d'aquest jove. S'hi estan una estona. Després ve Quintà i parlem una mica de diverses coses. Se'n va a Palafrugell. Després apareixen l'arquitecte Bofill i Maria Levi, la Rosa i l'Alexandre. Els primers han vingut –em diuen– per llogar la casa de Calella. S'hi estan llarga estona i parlem de tot plegat. Anem a dalt de tot a veure el paisatge. A l'arquitecte sembla que li ha agradat la casa. Decideixo no sortir i quedar-me a casa. Torno a «El Nord». Busco articles per posar-hi. Arreglo una mica la col·lecció de «Destino», per fer-la més manejable. Començo a traduir l'article de les patates holandeses. Al llit. Sopo a quarts de dues. Com que no funciona cap fogó, menjo fred. Al llit. Torno a treballar fins a la matinada avançada. Avui hauria pogut treballar més, però l'entorpiment ha estat total. «El Nord» em dóna molta d'ànsia, és un llibre que no veig clar., que sé ben bé com resultarà. Aquestes Obres Completes em donen una feinada, impressionant, més que no em pensava.

6 de març,. dilluns. El mas

En llevar-me, constato que han vingut els paletes. Han començat per l'escala. Havent dinat em poso a treballar sobre el llibre i vaig fent. Ha fet un dia bo, molt boirós, sense fred, absolutament primaveral –de fecunditat primaveral. A darrera hora de la tarda han caigut quatre gotes i la boira s'ha tornat més espessa. Llach, de Girona, que ha passat aquest matí, ha deixat una carta dient que passarà a la tarda. Ve Pere a quarts de sis. El correu, amb cartes i postals dels setanta anys. Parlem llargament. A les set ve Llach amb la senyora, que van a Girona i han passat el dia a Palafrugell. Parlem de la situació política –les detencions (Coromines, Coll i Alentorn) a conseqüència de l'homenatge a Rubió i Balaguer. Quan els Llach marxen anem amb Pere a Palamós. Estreno el cotxe nou que ha comprat. Porto a Gallart el «Destino» per enquadernar –3r. quadrimestre de l'any passat. Gallart llegeix els llibres. Pere em torna al mas a les vuit. Quedem amb el que ha de dir a Vergés quan aquest vespre li telefoni. Al llit en arribar. Sopo al llit. Em poso en el llibre. Treballo fins a la matinada. Avui he fet més de tres quartilles. El carés del temps és igual: molta boira i gens de fred. Temps de primavera. Les eleccions a França. Ha votat molta gent. A la matinada, en un estat d'insomni i de nerviositat, començo un paper sobre l'Argentina. Són quarts de deu.

7 de març, dimarts. El mas

Em llevo molt cansat: dormit poquíssim. Dino. Sonsos, molt bons. Acabo el paper sobre l'Argentina. No tinc ganes de fer res ni de moure'm de casa. A mitja tarda vénen l'alcalde amb els nous regidors: Pla, Sabaté i Mató, i em fan lliurament, amb motiu dels setanta anys, d'una placa nomenant-me fill adoptiu de Palafrugell. Quedo sorprès, parat, atabalat. Els ofereixo bunyols i una ampolla de xampany. Parlem una estona. Fotos. En fi! Tot això és molt estrany i acabaran fent-me creure que fer setanta anys és una cosa important. Se'n van. Ve Pere. Porta el correu: una vintena de cartes dels setanta anys. Ve Rosa. S'hi estan fins a les vuit. Conversa llarga. Han vingut a can Pere d'Aigua-xellida. Rebuda una carta de Serrahima extraordinària. L'euga ha tingut un animalet. Els paletes han pujat el rellotge a la sala. Pere porta el diari suís, per les eleccions franceses. Al llit a quarts de nou. Havent sopat tracto de dormir sense resultat. Fumat massa. Ha fet molt bon dia: vent de garbí, molt humit. Tot plegat és molt estrany. Buscat articles per a «El Nord» Acabat el paper sobre l'Argentina. Vergés vindrà demà.

8 de març, dimecres. El mas

Em criden a les onze i, en despertar, penso que avui he fet setanta anys. Quina desgràcia!

Em llevo a les dotze, menjo una torrada. Ve Rosa i menjo una altra torrada. M'agrada. Després vénen Maria Rosa i Vergés i mengen una altra torrada. Em porten molts regals, però la gavardina em ve petita. Els suèters de catxemira, quina delícia! Anem a Palafrugell, recollim Pere i anem a dinar a s'Agaró. Els entremesos i el llobarro. Els agraden. Molt bé, molta cordialitat. Agradable. Tornem al mas. A quarts de sis vénen Luján, Ribes, Carreras i Gràcia del «Destino». Em fan diversos regals: un bastó, un despertador, una ploma. Meravelles. Llarga conversa. Whisky. Mort de Roda i Ventura. En el correu, hi trobo una carta d'ell –potser l'última que ha escrit. Recollim Alexandre i anem tots plegats a sopar a l'Escala. Molt bon sopar: sopa de peix i llobarro, magnífic. Fem una tertúlia llarga molt simpàtica. Jo no he menjat res: estic una mica cansat. Arriba, però, l'hora de marxar i ens separem. Els de «Destino» tornen de seguida i els Vergés em porten a Palafrugell. Al mas, a les dotze. Al llit. Molt carregat. M'adormo de seguida. (Donat a Vergés l'interviu sobre l'Argentina.)

9 de març, dijous. El mas

Dia més aviat cluc, però no vol ploure. Teresa em porta dos girs: un de Joventut i un altre de la revista de Tossa. L'ordinari ha portat els dos últims volums de la Bernat Metge i el tercer volum de la «Història de la Literatura Catalana» de Riquer. Em llevo tard. A les tres. Els paletes fan la xemeneia. Teresa ha encès l'estufa de l'habitació i s'hi està bé. Dino en aquesta habitació. Sonsos. A quarts de cinc arriben els de «Presència»: la senyoreta Alcalde, dues senyoretes més (una d'elles molt grassa i l'altra amb un aparell de fotografia) i un jove molt depauperat, que parla el català amb un accent castellà. Prenem bunyols i una ampolla de xampany Codorniu. En general tot ha anat bé; quan se'n van, respiro una mica. Després m'arreglo un poc: sensació agradable del suèter de catxemira. A quarts de set vénen Pere i Quintà amb el cotxe de Quintà. Anem a Palafrugell, on dedico uns llibres, i després emprenem el viatge a Girona. A Girona, parada, perquè Quintà hi té feina, i després anem a Banyoles a casa els senyors Corominas, tan simpàtics. Molt bon rebement. No hi ha el boeuf à la mode, però el sopar serà de la casa. Van arribant els Gil, els Butinyà, el general Soteras, senyora, filla i l'ajudant del Pozo amb la senyora. L'aperitiu. El sopar. Molt bo. Després, llarga tertúlia fins a quarts d'una. El general sosté que el pròxim president del Consell ha de ser un civil. Tornem a casa molt ràpid. Cap al tard ha plogut una mica. El filòleg Corominas ha estat expulsat d'Espanya.

10 de març, divendres. El mas

En lelvar-me, constato que tinc setanta anys i dos dies. Sembla que era ahir.

Ha fet un bon dia. Els paletes encara emblanquinen. Dinat a l'habitació amb l'estufa encesa, que va admirablement. No em trobo gaire bé. Potser l'alcohol (escàs) i la fatiga d'ahir. Em poso a treballar en «El Nord», lentament. Tinc un mal dia. El temps és bo, però no pas totalment. A mitja tarda vénen Ferrer i el senyor Gou amb el paper d'Aigua-xellida. El firmo. Després d'una mica de conversa tornen a Palafrugell. Pere m'ha portat el correu. Moltes cartes dels setanta anys. Extraordinaria la carta de Teixidor. Estupenda. Porta també el «Destino». La mort d'Azorín. Després de marxar –encara molt clar– vaig al llit. No goso escriure res. Llegeixo el Painter sobre Proust. Extraordinari. Molt bo. Sopo al llit. Havent sopat torno al Painter. Després escric una mica –molt poc. Mal dia. Ho deixo per a demà. Em costa molt de dormir. Em sento molt fatigat.

11 de març, dissabte. El mas

Havent dinat –m'he llevat amb poca empenta, perquè he dormit poc i malament–, em poso a treballar sobre «El Nord» –article sobre Oxford. Em costa molt. Impressió que els paletes acabaran avui d'arreglar i d'emblanquinar l'escala i la paret i xemeneia de la sala. L'escala ha quedat bé; la sala, ja ho veurem. A mitja tarda arriba Pere amb el correu. Felicitacions dels setanta anys. Per ara n'he rebudes més de seixanta. Inexplicable. La gent obscura, desconeguda, que m'ha felicitat. Seguim fins al Canadell per veure el mar. Ningú, tot desert. Bon temps en mar. Caminem una mica. Després, retorn a Palafrugell. L'estanc. Tertúlia –una hora– a can Pere. Després em porta al mas, a les nou. Sopo al llit. Em llevo a les onze i treballo una estona sobre «El Nord», a l'habitació de l'estufa. Retorn al llit. El llibre sobre Proust. Extraordinari, prdigiós, que llegeixo fins a les sis. Sentit tocar les sis al rellotge de la sala. Horrible de fatiga, però el llibre no es pot deixar.

12 de març, diumenge. El mas

Teresa em crida a quarts de dues. Em porta el correu. Em llevo. Dino a l'habitació de l'estufa. Després em poso a escriure sobre «El Nord». Teresa se'n va. Ve Gou i m'explica les darreres coses de Torroella. Fa un bon dia: molt menys fred que ahir a la posta de sol, que fresquejava. Treballo gran part de la tarda sobre «El Nord» i avanço una mica. El capítol d'Oxford i les merles va endavant. Cap al tard ve Pere i en el moment d'entrar se'n va en Tané, que ha passat una gran part de la tarda, quasi tres quarts, parlant a l'habitació de l'estufa. Amb Tané hem parlat de l'Ajuntament passat. Així arriba Pere i, en el moment d'entrar, entren també els Quintana de Girona (fill d'Alberto) amb la senyora i els nens i una germana d'ella. Em diu que els llibres són un gran èxit. Quedo parat amb tot això dels llibres. Després marxen a Girona; m'arreglo una mica i anem a Palafrugell per menjar l'espatlla de porc que ha portat Gou. Fem un bon sopar. Abans, uns whiskies. Hi faltava només un bon vi. Després anem a donar un tomb. Trobat Bonal al carrer de Cavallers i ens comunica que De Gaulle ha perdut la majoria. Trobat després Marcó. Pere i Marcó m'acompanyen a casa. Acabo el capítol i prossegueixo la numeració del llibre. Al llit a les quatre. El llibre sobre Proust, fascinador, fins a les sis.

13 de març, dilluns. El mas

Quan em llevo em trobo amb un cop de tramuntana horrible, forta, el cel net, esbandit, desagradable. Dino a l'habitació de l'estufa i em poso a treballar. A mitja tarda vénen el pintor Pujol d'Olot, que fa molt bona cara, i el seu amic senyor Cols. Content de veure'ls. Parlem una estona. M'arreglo i anem a Pals. Tramuntana espantosa. A penes ens podem aguantar al Pedró. Quan li ensenyo Begur em diu (el senyor Cols) que fou el promotor legal de l'acord amb l'Estat, de l'afer d'Aigua-xellida. Com que això em sembla interessant, anem a Palafrugell a veure Pere. Parlem una estona molt llarga: fins a les nou. L'assumpte fou d'una immensa corrupció. Anem a sopar a can Mercader, a Pals. Bastant agradable –a pesar de no tenir més que truita i botifarres. Em deixen a casa. Després amb el cotxe de Pere van a Palafrugell, i els olotins –suposo– emprenen la marxa. Begut massa whisky, conyac, cafè negre i horrible, i parlat massa. Llegeixo el Proust. Malestar al llit. Continuo rebent cartes i telegrames dels setanta anys. Un de Madrid amb moltes firmes. Un altre d'Alacant.

14 de març, dimarts. El mas

La tramuntana ha bufat tota la nit i tot el matí, però Teresa em diu, en despertar-me, que no té pas la força que tenia ahir, desagradable i tot com és. He passat una nit de molta set, he dormit malament. Havent dinat –passades les tres– em poso a treballar en «El Nord» i no avanço gaire. La tramuntana para a mitja tarda. Ha estat conseqüència d'una depressió atlàntica. Ve Quintà, que ahir fou a Barcelona i veié Carabén i Sardà. Sembla que vindran diumenge. Ja ho veurem. Després ve Pere amb el correu. Carta del bisbe i de Porcel. Em diu –Porcel– que ha estat a Madrid, que ha parlat amb molta gent i que Castellet i Barral em volen presentar a no sé quin premi internacional. Parlo amb Pere de la conversa d'ahir amb Cols i Pujol. Al llit a quarts de vuit –després d'haver tingut el drapaire, que ha vingut a comprar el paper acumulat. Treballo en «El Nord». Sopo al llit. Després llegeixo el llibre de Painter sobre Proust, que es manté amb un interès fenomenal.

15 de març, dimecres. El mas

Ha fet un dia agradable. Havent dinat em poso a treballar en «El Nord». De seguida ve Xavier, de la Bisbal, que pren cafè, i parlem de la situació de la família. Interrupció important. Després ve Juanito Sagrera i parlem llargament. Segona interrupció important. Aquesta interrupció és llarga, fins a l'extrem que amb això arriba Pere amb el correu. Encara s'hi està molta estona, fins que marxen tots dos cap a les vuit.

16 de març, dijous. Barcelona

Ve Quintà a les onze en punt i, com que encara no estic vestit, m'ha d'esperar una mica. A un quart de dotze marxem a Barcelona, via Girona. A casa de la senyoreta Serra, la modista. Telefono a Barcelona dient a «Destino» que estem en camí. Arribem a Barcelona a quarts de tres i anem a dinar a la Punyalada. Els senyors Gratacòs. El dinar. Després Quintà acompanya la senyoreta Serra no sé on. Diversos amics. A dos quarts de cinc ve Vergés. Anem a «Destino» després d'haver caminat per trobar el cotxe. «Destino». Vist diverses persones: Teixidor, Carreras, Ribes. etc. Compro cinc quaderns. Xec de 25. A dos quarts de nou anem a l'Ajuntament, on estem citats amb l'alcalde. El senyor Porcioles. Li faig la recomanació. Sembla que l'acull bé. Després, gran discurs de l'alcalde sobre els seus projectes. Impressionant personatge. Acabem a dos quarts de deu. Trobem al cap d'una estona Quintà i ens acomiadem de Vergés. Marxem a Arenys. El Portitxol. Mitja llagosta –que pago. Bon sopar. Després reprenem la marxa. La boira. Girona, on deixem la senyoreta Serra. Cap al mas. Arribem a les set ben tocades. Al llit. Llegeixo el número de «Destino» que m'han dedicat. Curiosa cosa! Tracto d'escriure. No surt res. Tot sembla un somni estrany, estranyíssim. «La Vanguardia» em dedica una pàgina. Encara més estrany. Llegeixo Proust. En fi... Quin dia!

17 de març, divendres. El mas

Fet molt bon dia. Res de correu. Llevat molt tard, a causa del cansament i la fatiga d'ahir. Dino a quarts de cinc. És una vergonya, potser. Em poso a treballar en «El Nord», però no puc pas treballar gaire. Apareixen Jordi Batlló amb el xicot casat amb una noia del doctor Martí (que vaig conèixer a Cap-sa-sal) amb la seva nena. Diu que em vénen a felicitar pels setanta anys i em porten dues ampolles de vi. Parlem una llarga estona. Em diu que es troba a Calella per refer-se d'un accident d'automòbil tingut en una autopista alemanya i que li trencà l'estèrnum. Horrible! Després se'n van. La tarda quasi acabada, arriben Pere i Quintà, que vénen de Girona. Em donen records del doctor Pascual i de Llach. Després marxe –a quarts de nou. Vaig al llit. Sopo al llit. Havent sopat em poso a treballar en «El Nord» i faig l'article sobre la neu. Treballo en el paper fins tocades les quatre del matí. Després escric aquestes ratlles i llegeixo el «Proust» de Painter... Amb «El Nord» estic desorientat i no sé exactament la quantitat que hi haig de posar per arribar a fer unes sis-centes pàgines. Al vespre he mirat les dues botelles de vi que m'han portat i em trobo amb dues botelles de Borgonya magnífiques. Regal esplèndid.

18 de març, dissabte. El mas

Molt bon dia. Havent dinat –sardines– em poso a treballar, però no puc fer res –a penes començar, vénen el senyor Pau i la seva senyora i s'hi estan molta estona, per felicitar-me. Parlem de tot: de Gich, l'alcalde, que de vegades és impresentable. El que ha passat amb la casa de la Caixa. Fins quan em durarà l'adhesió a Gich? Se'n van i després arriben Maria i Frank mentre m'arreglava per anar a Palafrugell. Sembla que estan millor després de l'accident de cotxe. En el moment de marxar entra el senyor Moner, joier de barcelona, i senyora, que s'han fet una casa a Begur i em porten un llibre per firmar. Agradable visita. Amb això arriba la tramuntana. A Palafrugell. A can Pere. Un petit moment de conversa i arriben Sardà, Carabén i el fill de Quintà. Prenem uns whiskies i anem a sopar a l'Escala. El correu. Carta d'A. Molts papers dels setanta anys. Telegrama dels Rosa, molt agradable. El sopar, molt bo. Agradable el contacte de Sardà. Menja bastant. La tramuntana a l'Escala és furiosa, plena de sorra desagradable. Sardà i Carabén marxen a Palamós directament. Els altres tornem a casa..Al mas a la una. Al llit. Tracto d'escriure. Poca cosa. Escric a A. Llegeixo el llibre de Proust. la tramuntana.

Altres fragments del mateix diari

22 de febrer, dimecres (1967). El mas

Ha fet un dia encara millor que el d'ahir; més sec. Teresa –a l'hora de dinar– fa una truita amb els primers espàrrecs de marge. Torno a Salvador Euras per als «Retrats de passaport». M'interrmomp Pere, que porta el correu: una carta de Moll, molt amable. Parlem de Suècia i Amèrica. Sembla que tot va tirant. Arriba Quintà, que ve d'Olot i ens diu que el pintor Pujol ha arribat de París. Marxen i acabo el retrat. Constato que n'he fets més de vuitanta. Al llit a hora foscant. Llegeixo per esperar el moment d'escriure alguna cosa. Sopo al llit. Després llegeixo «Meditaciones españolas sobre la libertad religiosa», del senyor Jiménez Lozano, que «Destino» m'ha enviat. Excel·lent llibre. Després em poso a escriure petites coses per a les «Notes disperses». N'escric dues quartilles. ¿Què serà tot aquest embalum de notes? Difícil d'imaginar-ho. Vergés, que en té un gran paquet, sembla entusiasmat. Treballo fins a la matinada. En la carta de Moll, molt afectuosa, demana que parli de les cançons de Mallorca. Molt agradable.

23 de febrer, dijous. El mas.

[ «Notes per a un diari» – dins El viatge s'acaba ]

A l'índex