|
|
Observacions
Observacions com: "era tan penetrant que no podia mentir" o "era tan feble (incloent en la feblesa la pobresa) que fatalment havia de mentir", honoren l'observació i les persones que les han formulades. No es pot dir res més exactament amb més poques paraules.
[Notes disperses]
La temperatura literària
De vegades, els grans escriptors —posem, per exemple, el cas de Carles Riba—, demostren que ho són perquè poden escriure els llocs comuns més adotzenats amb una temperatura i un brio efervescent. Atesa la limitació humana, tot és adotzenat. Ara, la temperatura per a alçar-ho, no la té pas tothom. Aquest és el problema literari bàsic.
Lluitar
Lluitar és feina d'homes. Lluitar i guanyar és feina d'homes intel·ligents.
[ Amb les pedres disperses. Correspondència amb Josep M. Cruzet ]
El gust. El ridícul
El bon gust és, entre moltes altres coses, una forma activa del sentit del ridícul.
[ Les illes ]
La moneda
La primera obligació d'un ciutadà no és ni la bandera, ni l'honor retòric, ni les frases grotesques. La primera obligació d'un ciutadà és mantenir el preu de la seva moneda —i com més alt sigui millor.
No hi pot haver cap forma de moral, si la moneda no és forta i no serveix per a mantenir l'alimentació de la gent.
Descriure, opinar
El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.
La península Ibèrica
La difusió de la carta de la península Ibèrica ha donat a l'espanyol un hàbit visual –que s'ha enfortit a causa de la pèssima situació d'Espanya, perduda dins un cul-de-sac–, segons la qual Espanya és una unitat geogràfica, amb fronteres naturals i, per tant, una unitat política. Hi ha molts espanyols que no comprenen el fet de Portugal: amb més forta raó no podran comprendre mai el fet de Catalunya. L'existència de la nostra llengua, que no ha pogut ésser engolida per la sonora, brillant i difusa llengua castellana, és un altre fet torbador. I encara ho és més el fet de la nostra voluntat, perquè tot gest d'audàcia genera, al voltant, incomoditats. Nosaltres dimitim, sense pensar-nos-hi gens, una història brillant, un passat ple de trons i llamps, una personalitat definida, encara que escrostonada. El poc que tenim ens satisfà de bo de bo, sense cap reserva sentimen- tal, sense sentir ni una espurna d'enyorament... Si no es té una ànima de càntir, davant aquest fet ha de saltar per força una guspira de vanitat vexada.
«Catalanisme i burgesia»
dins Prosperitat i Rauxa de Catalunya, p. 44
Els matins
De vegades sento que no seré mai un home de matí. Cada dia és menor la meva curiositat per aquestes hores del dia. Quan m’hi llevo i surto de casa tinc la impressió de trencar les oracions de la gent, de molestar-la, per dir-ho ràpid. Al matí la gent té feina, va aquefereda, fa el seu comerç i les seves diligències i no vol ser destorbada. Al matí, personalment, no tinc res a fer –res a fer en les coses que la gent sol fer al matí. La meva presència matinal entre els altres és una interferència empipadora, desagradable i sobrera. Per això aquestes hores em semblen els moments del dia més inútils, més desproveïts de sentit i de finalitat, més negligibles. És molt possible que em llevi tard tota la vida per delicadesa, per no posar bastons a les rodes, per no trencar les oracions de l’altra gent.
L'orgull espanyol
El que s'anomena l' orgull espanyol no és més que una vanitat gratuïta, trista, grotesca.
La impremta
La paradoxa del doctor Johnson (citat per Boswell) segons la qual la invenció de la impremta ha mort la literatura pot ser certa.
Unitat, diversitat
Els homes que admeten la diversitat i la discussió solen ésser de bon tracte, i els que creuen que tot és u i el mateix són violents í tenen sempre l'estaca a punt. Aquesta és una paradoxa de gran rendiment per a comprendre la vida.
[«Notes sobre André Gide» - El passat imperfecte]
Som catalans perquè parlem català?
En el seu magnífic retrat de Mañé i Flaquer, Maragall cita les paraules del periodista: «No somos catalanes porque hablamos catalán, sino que hablamos catalán porque somos catalanes.» Maragall diu que és una gran endevinació. Només? A mi em sembla que no és cap endevinació, sinó una veritat provinent de l'observació més real i absoluta.
El camí de la vellesa
Tornar-se vell vol dir dibuixar fisícament una caricatura –però una caricatura no solament del que hom és, sinó –i sobretot– del que hom ha estat. Aquesta caricatura és tant més exacta com més accentuada. La vida és un esforç per assemblar-nos a l'aspecte que tenim quan som vells.
Vitalitat, feblesa
La vitalitat és la clau de tot. Si jo en tingués de sobres, estic segur que amb una ploma a la mà potser faria alguna cosa. La vitalitat és més important que la intel·ligència. La forma més alta de la vitalitat intel·lectual és probablement la memòria.
"Les persones febles –llegeixo a les "Màximes" de La Rochefoucauld–, les persones febles no poden ser sinceres." L'observació em sembla exacta, d'una obvietat perfecta. És el mateix que diu Dostoievski: per a sofrir s'ha de ser molt potent. L'important és la vitalitat: per a gaudir o per a sofrir.
[ Notes disperses ]
Diners
Davant totes les opinions humanes, hi ha la vida, que és una cosa ondulant i que faci el que hom faci és una cosa que puja i baixa i no hi ha més cera que la que crema. Tota la resta són coses sense la menor importància, si s'exceptua, naturalment, guanyar diners, a la qual tanta i tanta gent d'aquest país és afeccionada: jo no he tingut mai la manera de fer-ne. La gent de la meva contextura només tenim els diners que hem estalviat. En aquest sentit, formem part de la classe més important del capitalisme.
Salvatges cultivats
No hi ha res que s'assembli més a un salvatge que un home molt cultivat que no accepta la contradicció de l'ignorant.
Menjar
La persona que no sap menjar ni beure és un pur i simple esclau. La persona que en sap és una persona civilitzada i correcta, o sigui un individualista. Si m'haguessin dit llavors que al cap d'uns decennis havíem de menjar com ho fem ara, no ho hauria cregut.
Biògrafs i biografiats
Si algun dia voleu escriure una biografia, no us farà cap mal de pensar en aquesta observació de mister Arthur Balfour: «Les biografies, les haurien d'escriure els enemics intel·ligents dels biografiats». És una manera prou fina de dir que, en aquests enterraments, els amics i admiradors, per més triomfals que siguin, no hi tenen cap candela.
[Notes disperses]
Limitacions personals
Per a simplement subsistir, el que cal abans que tot és fer-se càrrec de les pròpies condicions negatives. Si la consciència d'aquestes condicions desapareix en l'enlluernament que produeixen les condicions positives —les virtuts, si voleu—, els resultats poden ésser fatals. Sempre he cregut que el moll de l'os de la saviesa socràtica: «Coneix-te a tu mateix», és «coneix-te els defectes».
Vegeu també el Diccionari d'idees planianes, per Lluís Bonada
A l'índex