|
per Antoni Comas |
JOSEP PLA i CASADEVALL, nat a Palafrugell i fill de modestos propietaris rurals, estudià el batxillerat a l'institut de Girona i començà, a la Universitat de Barcelona, la carrera de Medicina, que abandonà per seguir la de Dret. Acabats els estudis es dedicà professionalment al periodisme i col·laborà, d'una manera especial, a «Las Noticias», «La Publicitat» i «La Veu de Catalunya». Tot seguit es revelà com un periodista de gran vàlua i com un escriptor d'excepcionals dots d'observació. Durant molts anys féu de corresponsal a l'estranger, la qual cosa li donà l'oportunitat de viatjar i conèixer profundament Europa.
Militant de la Lliga Regionalista, l'any 1921 fou elegit diputat provincial per la Bisbal. L'any 1936 passà a França i a Itàlia i després a l'Espanya nacionalista. Tornà a Catalunya el 1939 i fou director efímer de «La Vanguardia». Tan aviat com fou permès de tornar a escriure en català, Josep Pla inicià una admirable i exemplar tasca, en el doble sentit de continuar oferint-nos pàgines de la seva prosa insuperable i de recobrar, mitjançant la qualitat i l'amenitat del seu estil, una pila de lectors que s'havien desavesat de llegir en català.
Els seus llibres més importants són: «Coses vistes» (1925), «Rússia» (1925), «Llanterna màgica» (1926), «Relacions» (1927), «Vida de Manolo» (1928), «Cartes de lluny» (1928), «Cartes meridionals» (1929), «Madrid (Un dietari)» (1929), «Francesc Cambó» (1928-1930), «Vint-i-cinc anys de política catalanista» (1931), «Madrid (L'adveniment de la República)» (1931), «Viatge a Catalunya» (1934), «Cadaqués» (1947), «Bodegó amb peixos» (1950), «L'illa dels castanyers» (1951), «Pa i raïm» (1951), «Un senyor Barcelona» (1951), «El carrer estret» (1952), «Llagosta i pollastre» (1952), «El vent garbí» (1952), «Girona» (1952), «Els pagesos» (1952), «Nocturn de primavera» (1953), «Els anys» (1953), «Les hores» (1453), «Contraban» (1954), «Peix fregit» (1954), «L'Empordanet» (1954), «Cartes d'Itàlia» (1955), «Santiago Rusiñol i el seu temps» (1955), «Els moments» (1955), «Week-end d'estiu a Nova York» (1955) i «De l'Empordanet a Barcelona» (1956). A partir d'aquest any de 1956 inicià la primera sèrie d'Obres Completes, que arribà a vint-i-nou volums i en les quals començà a publicar els seus extraordinaris retrats intitulats Homenots. L'any 1966 Edicions Destino inicià la publicació de l'Obra Completa definitiva que a l'actualitat ha
arribat ja al XXXVI volum.
Dintre el període de total limitació per a les lletres catalanes publicà en castellà: «Guía de la Costa Brava» (1941), «Las ciudades del mar» (1992), «Viaje en autobús» (1942), «Rusiñol y su tiempo» (1942), «El pintor Joaquín Mir» (1944), «Un señor de Barcelona» (1945) i «La huida del tiempo» (1945).
O B R A
Al llarg de la seva vasta obra, Josep Pla s'ha proposat de descriure la Catalunya del seu temps i donar testimoniatge de tot el que ha vist, ja que per a ell la literatura, tot basant-se en un principi realista, «és el reflex d 'una societat determinada en un determinat moment». Per tal d'aconseguir aquesta finalitat empra diferents gèneres literaris: reportatges, assaigs, relats. biografies, novel·les, memòries, etc. Pla és, primer de tot, un antiromàntic per al qual la bellesa es confon sempre amb la utilitat. I s'oposa, així mateix, a qualsevol metafísica, a qualsevol transcendentalització. Hi oposa simplement la biologia, la naturalesa, la civilització. La terra i el paisatge estan sempre en funció de l'home, de la societat i de la història i han arribat a esdevenir, per tant, una forma de cultura. En conseqüència, la geografia i la topografia són contemplació i la fauna i la flora són vistes en funció de la seva aplicació comestible. Segons ell només això pot donar el sentit i la mesura de la nostra cultura: «El demés -diu-, dolor, neguit i cendra».
Pla escriu sempre d'una manera elegant, diàfana i senzilla. perfectament intel·ligible. El seu estil reflecteix sempre una gran sensibilitat, una gran capacitat de descripció, basada en el domini de l'adjectivació plàstica, en el que Joan Fuster ha anomenat la «connotació sensorial». Una forma correcta de definir l'estil de Pla podria ésser dir que és un autor que posseeix l'adjectiu, que el té sempre a punt, oportú, precís i matisat. Per això quan escriu és d'una diafanitat inusitada i insòlita. El seu adjectiu, a la recerca sempre de l'olor fugaç o del color tot just insinuat, se subtilitza i pren uns tornassols sorprenents. Molt sovint, gràcies a aquesta prodigiosa manipulació de l'adjectiu, Pla crea les metàfores que paradoxalment poden semblar més irreals. Ell, però, no parteix mai d'una fantasia inicial ni d'un afany d'arbitrarietat, sinó de l'esforç de concretar i d'individualitzar els episodis fins al seu màxim límit de realitat.
Per la diafanitat del seu estil, pels seus períodes admirablement construïts amb l'art més difícil, que és el de la senzillesa, per la seva inesgotable capacitat de matisació, per la normalitat i to planer, en summa, de la seva llengua i de la seva obra, avui dia Josep Pla és inqüestionablement el primer prosista català. Al cap i a la fi, a través d'aquest cristall tan net i límpid que és el seu estil, podem veure tota la vida del nostre país: paisatges, tipus, classes socials, maneres de viure i formes de cultura. Tota l'obra de Pla no és altra cosa que la vida mateixa de Catalunya transcrita en un estil «directe, viu, ràpid» -com ha dit ell mateix.
Com Proust, Josep Pla ens ha donat la crònica del pas del temps, del fluir lent de la vida -un dia darrera l'altre- amb la mateixa monotonia i varietat a la vegada que té la vida. Convertit en cronista del temps que passa, Pla sap que els homes del futur tindran interès a conèixer justament aquelles coses que el temps s'emporta amb més facilitat i que esborra més de pressa. Per a fer aquest tipus de crònica cal una sensibilitat afinadíssima, exactament la que té Pla pels colors, pels vents, per les olors. No crec que ningú, dintre la literatura catalana -i probablement tampoc dintre les literatures estrangeres- hagi arribat a descriure tan matisadament, per exemple, l'olor de violetes que li fa arribar al seu llit de malalt el vent de Quaresma.
Antoni COMAS
Antologia de la literatura catalana (Fundació Mediterrània. Barcelona)
