|
 |
L'ÈPOCA. ELS AUTOMÒBILS. N'hi ha una quantitat fabulosa. Tenir, portar un automòbil: aquest és l'ideal general. En els temps que vivim, les converses han anat molt de baixa. En canvi, les converses sobre els automòbils han anat creixent sense parar. S'utilitzen unes paraules de la mecànica del cotxe extremament tècniques que la persona que no coneix l'entrellat troba literalment pedants. Tinc observat que les persones que parlen d'aquesta manera són uns primaris totals i assegurats. Això no vol pas dir que la possessió d'un automòbil no sigui una cosa absolutament indispensable. És necessari, siguin quin sigui l'ofici que hom faci. L'automòbil és una forma concreta de llibertat. Ho sé perfectament perquè no tinc automòbil ni en tindré mai.
Jo sóc un home de l'època de les tartanes i de les bicicletes. Vaig aprendre de molt jove d'enganxar un cavall a una tartana i, amb les regnes a la mà, guiar-la. Les careteres eren dolentes, els camins infernals, però també s'hi arribava. Hi havia uns sotracs que bolcaven l'estómac. Se solia dir, llavors, que aquests sotracs augmentaven la gana. Després, em compraren una bicicleta: una bicicleta impressionant: pinyó lliure i fre contrapedal. No podria ara donar el significat d'aquestes paraules, però la realitat era aquesta. En un moment determinat em vaig adonar que circular en bicicleta era molt més pesat que anar a peu, i ho vaig deixar córrer. Sospito que vaig fer bé. Em vaig dedicar al futbol. Jugar a futbol! Impressionant collonada! Mës tard, vaig passar la vida com vaig poder, cada vegada més separat i distant i utilitzant trens, vaixells i avions. No he tingut mai cap desgràcia. Arribats que fórem a disposar d'un mitjà de locomoció personal l'automòbil no n'he tingut mai i no crec que en tingui mai cap. Tinc l'absoluta convicció que, posat a manejar un volant, hauria topat, per simple distracció, ineluctablement, amb un arbre, una paret, un pont o una forma o altra d'urbanització. Hauria quedat aclaparat. Ara bé: per a quedar aclaparat, ja en tinc prou amb els meus mediocres elements naturals. Per altra part, l'automòbil és molt car per a les persones de la meva classe. Hauria d'haver disposat d'un xofer. El xofer hauria volgut fer estudiar els seus nens el batxillerat. Hauria hagut d'anar al bateig de la darrera criatura que hagués produït, cosa que m'hauria engavanyat i resultat excessivament car. En fi, tot això m'hauria resultat molt car. Em descuidava només de dir una cosa: jo no he pujat mai en cap motocicleta. Mai. En aquest sentit puc dir que jo no he molestat, amb el soroll horrorós que fan aquestes màquines, la vetlla i el son de cap meu conciutadà. Demanar-me algun agraïment seria absolutament ridícul. Ara sembla, però, que aquest soroll de les motos agrada a la gent. Diuen que aquesta bestialitat és una demostració de vida i d'activitat. Insensats!
He viatjat molt en automòbils. Sempre en automòbils dels altres. Sempre hi he anat com un simple paquet col·locat en l'artefacte. Si no m'hi haguessin transportat, m'hauria estat igual. M'hi han transportat i no els ho he pogut pagar. M'ha sabut greu. Les coses han estat d'aquesta manera i no d'una altra.
En el sistema general, l'automòbil, representa algun progrés, en el sentit autèntic del progrés, que és indubtablement moral? No ho crec pas. Per als qui l'utilitzen per feina, és indispensable. Per als altres, és una pura ximpleria. Existeix una passió per la velocitat, la preocupació d'anar d'una banda a l'altra amb la màxima velocitat possible, de fer-ne via, com més via millor, sense veure res del que tenen davant, sense que el viatge origini la menor curiositat. Ssempre parlen del progrés, del progrés, del progrés... L'automòbil és l'essència del progrés. L'auto és l'essència del progés? I ara! No fotem. Pel que es pot anar veient, viatjar en automòbil comporta una falta total de visió, embadocament, falta d'observació, de meditació i de reflexió, l'entrada total en l'a mnèsia. Siu es viatja en vaixell, es veu el mar; en avió, es veuen els núvols; en automòbil... no hi ha res més que un augment del cretinisme humà normal. És una manera de passar l'estona sense cap existència interna, una inanitat literalment passiva. El progrés? Els automòbils com a element de progés? Quina criaturada!
Torna