83
Esterqüel, diumenge 4 de juliol de 1937
El quart batalló es va traslladar abans-d’ahir a Esterqüel, un poble de mil ànimes amb un rierol voltat de xops i vimeneres. Ja te’l descriuré un altre dia. Em demanes més detalls sobre el teu germà. Em va atendre amb molta cordialitat tot i que no ens coneixíem. Em semblà un xicot magnífic, ple de vitalitat i amb un caràcter exprés per fer-se simpàtic a la tropa: bon causeur, fins i tot amb una punta de demagog (potser indispensable donades les circumstàncies) i amb una d’aquestes intel·ligències tan alertes i capaces de retenir els mínims detalls de les persones i de les coses. És molt diferent de tu; no l’hauria pas reconegut com a germà teu, ni per l’aspecte físic ni pel caràcter. M’acaba d’escriure sobre això del Cos Jurídic Militar i farà igual que jo: demanar que no el treguin de la infanteria.
M’haureu de perdonar, tu ila Mercè, això que «el franqueo corre a cargo del destinatario»; és que ens tornem a trobar sense timbres de correu.
A mi també m’admira el llenguatge. És viu! I diria sense la contaminació que després va sofrir i pateix per les influències vàries que sabem….
Els “timbres” de la carta d’avui em fan pensar que Sales, amb tanta consciència d’una llengua realista i viable, evita “sello” per barbarisme clar, però també “segell” per mot molt poc o gens popular almenys en aquell temps. Gairebé tant com el contingut de les “Cartes”, m’admira el llenguatge amb què són escrites.