102
Montalban, 16 de setembre de 1937
Estimada Mercè:
Ahir a la nit vam arribar a Montalban i demà al matí ens en anem cap al Canyissar, prop d’Esterqüel, a reposar unes setmanes i a refer el batalló, que ha tingut moltes baixes. Escriu-me allà; un cop hi seré ja t’escriuré més llarg i et presentaré les meves excuses per no haver-ho fet en tants dies; ja t’ho explicaré tot quan tingui un xic de calma per fer-ho. Sàpigues que tots estem radiants; el general en cap de l’Exèrcit de l’Est ens ha felicitat i la població civil ens aclama pertot arreu on passem. Potser acabarem inflats d’orgull de pertànyer a la 131 brigada mixta; el despatx del comissariat de la brigada és tot ple de banderes preses a l’enemic. Sóc l’únic oficial de la meva companyia que ha quedat en peu; no sé si haig d’estar content de la meva sort o avergonyir-me’n. Sóc, això sí, l’home més feliç del món, i tots al batalló per un igual; la glòria puja al cap.
Sembla una carta inacabada… Si és així, la podeu tornar a posar completa, si us plau? Moltes gràcies.
La carta és completa, L’observació ens ha fet dubtar, però comprovem que en les dues edicions de les “Cartes” (1976 i 2007) el text és literalment aquest.