103
Canyissar de l’Olivar, diumenge 19 de setembre de 1937
Estimada Mercè:
M’has de perdonar altra vegada que no t’escrigui una carta llarga. M’has de perdonar que estigués tant de temps sense escriure-te’n cap. Aquells dies eren de tràfec per a nosaltres i el cert és que vaig arribar a oblidar-vos a tots, fins les dues Nuris. Era com una borratxera i també com una mena de felicitat. L’exèrcit és una gran família, capaç en certs moments de fer oblidar la petita. Ara ens han enviat a descansar en aquest poblet, on neix aquell rierol que després passa per Esterqüel i el convent dels mercenaris. Així que hi he posat els peus he tornat a pensar en tots vosaltres.
Aquí hi ha xops, nogueres, ocells, noies, una esglesiola, unes hortes; però no hi ha aquell cel, l’incomparable cel del campament al ras els dies de batalla. La borratxera s’ha dissipat; tornaré a esperar amb impaciència les vostres cartes —les de la Nuri, les teves, les d’en Màrius.
—————
104
Canyissar de l’Olivar, dilluns 20 de setembre de 1937
Estimat Màrius:
M’hauràs de perdonar el desordre amb què he atès la nostra correspondència durant les darreres setmanes. Ja m’he confessat lleialment del pecat d’oblit amb les Nuris i la Mercè; ara que tornem a ser en un poble tranquil us dedicaré altra vegada a tots quatre la major part dels meus pensaments.
L’única carta teva que he rebut —suposo que n’hi ha d’altres en camí— és la del 8 d’aquest mes. La contestaré en poques paraules. No crec pas que per sentir la influència moral de la guerra sigui indispensable prendre-hi part físicament, encara que això hi ajuda. Crec que una guerra en què es juga la llibertat del país on hem nascut, que és Catalunya, s’ha de fer si un està en condicions de fer-la; però també que els qui per motius de salut no hi podeu prendre part físicament, la podeu viure en esperit tant com nosaltres.
Creia que avui t’hauria pogut escriure ben llarg però ja haig d’interrompre la carta: ordre de sortir del Canyissar per anar a las Parras de Martín ara mateix.
—————
105
Las Parras de Martín, diumenge 25 de setembre de 1937
Estimada Mercè:
Vam sortir del Canyissar el dia 23 per venir-nos-en en aquest poblet de muntanya. Hi ha cascades, cavernes, penyals, gorgs, de tot. I vet aquí que ja s’acaba la postal.
—————
106
Canyissar de l’Olivar, dimecres 28 de setembre de 1937
Estimada Mercè:
Ja tornem a ser al Canyissar després d’uns quants dies de rodar per les muntanyes. No t’estranyis si de tant en tant en deixo passar una colla sense escriure’t; és que m’estic tornant molt bestiota. Ja t’escriuré més llarg un altre dia.