125

Metralladores, 524 batalló, dimecres 12 gener 1938

Estimada Mercè:

Ja torno a estar tot sol després d’aquest mes que ha volat sense adonar-nos-en. Vaig anar a deixar la família a Barcelona i després de passar uns pocs dies en aquell pis on feia set mesos que no posava els peus me n’he vingut de nou cap aquí; ja m’hi esperava la teva carta. Abans de parlar-te de res més t’haig de dir que en virtut d’ordres recents d’ara endavant no podrem dir mai més on ens trobem. M’haureu d’escriure a aquesta adreça:

Metralladores – 524 batalló – 131 brigada
30 divisió – XII cos d’exèrcit
Exèrcit de l’Est

Et diré que de moment som on érem. Ens fa un temps primaveral; avui, recorrent les posicions, gairebé tenia calor. El sol era esplèndid, la neu s’ha fos, el riu s’ha desglaçat. A la nit dóna bo de mirar les estrelles. M’he endut de Barcelona alguns llibres d’astronomia i m’hi entretinc amb el practicant, que també hi és aficionat. A les nits no bufa el vent i Sírius brilla com un arcàngel. Ara fumo, amb una pipa de bruc que em regalà la Nuri, un tabac de primera, obsequi del meu sogre, que me’n donà una rajola sencera. Creu-me, Mercè, si vols ser feliç busca’t un bon sogre: és l’única manera de poder fumar tabac autèntic de l’Havana.

T’encarrego que diguis a l’Esperança que si encara es recorda d’un vell i fidel amic i si no vol que li digui, no ja lleona de Numídia, sinó tigressa d’Hircània, no deixi de contestar la meva darrera carta, que em sembla que ja li toca el torn.