A Màrius Torres, 16 V 1937 (68)

68

Monegrillo, diumenge 16 de maig de 1937

Estimat Màrius:

Dijous al vespre vaig rebre la teva carta i divendres al matí sortia de Barcelona. Hem passat aquests dos dies a la cruïlla de Gelsa i avui ens hem instal·lat en aquest poblet, al peu de la Sierra de Alcubierre. La meva adreça és la següent: Batalló Madrid, Divisió Durruti, Monegrillo, Aragó. Això sol et dirà moltes coses que no et puc escriure.

——————————

[Afegit el 1948: Tot havia estat inútil, en efecte. Les influències del doctor Ribes Soberano, metge del sanatori i diputat al Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana, no havien servit de res; el mateix president de la Generalitat no hi podia pas més que ell i menys el doctor Humbert Torres, pare d’en Màrius, que aleshores era vice-president del Parlament. I és que el partit governant semblava des del 19 de juliol de 1936 excedit i desbordat pels esdeveniments i més encara després de l’absorció de l’Exèrcit de Catalunya pel de la República. No vam aconseguir que el general Pozas ens rebés però sí el coronel Bosch: em recordava perfectament (continuava de cap de personal de l’Exèrcit de Catalunya, ara de l’Est), i hagué de convenir amb mi que la nostra situació, la dels tinents de l’Escola de Guerra adscrits a la «columna», ara divisió, Durruti, i més concretament la meva, era paradoxal, però no existia, ens digué, cap manera de traslladar-nos a una altra unitat; no es podia deixar la divisió Durruti sense oficials. Ordres eren ordres; precisament, després del que havia passat, el govern de la República tenia el màxim interès a no ferir la susceptibilitat dels dirigents anarquistes, amb qui calia comptar «que ens agradés o no» per lluitar contra el feixisme, etc. etc. Li vaig fer observar que ens havíem trobat a un dit d’una situació tan absurda com fer armes contra el govern de Catalunya en virtut d’una ordre d’aquest mateix govern. «Tot el que vostè vulgui» murmurà, «tot és absurd en aquesta guerra…» No hi hagué més remei: en nom de la disciplina militar calgué que em reintegrés a l’ex-«columna» Durruti.]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>