82

Calanda, dimecres 30 de juny de 1937

Estimat Màrius:

Cada matí em desperta el toc de diana; en aquesta divisió militaritzada es fan tots els tocs reglamentaris i no et sabria explicar l’alegria que em donen recordant-me que ja no sóc entre els «durrutis». Ja fa alguns dies, no recordo exactament quants, que visc a Calanda; la Mercè ja et devia deixar llegir la meva carta. Com que el batalló és en vies d’organització, no m’han designat encara companyia i passo les hores en un oci perpetu, cosa que no deixa d’enervar-me. Procuro distreure’m nedant al Guadalop o enfilant-me pels cingles a tafanejar els caus de les guineus; de dia, si saps atansar-t’hi sense fer soroll, n’arribes a sorprendre alguna dormint. N’hi ha moltes a la comarca, com també corbs. També m’entretinc garlant amb els indígenes, que són greus, reposats, austers, silenciosos i hospitalaris. El seu parlar és empedrat de mots catalans o d’arrel catalana: usen el verb caler i l’exclamació rai tan sovint com nosaltres; diuen esparvero, ólipa, cado (cau), ludria, alberge (albercoc), presco (préssec), impelto, royo (roig), cinglo, cardelina (cadernera), loguero (lloguer), albergenia, letonero (lledoner).

Una sola cosa ha vingut a torbar la meva tranquil·litat profunda: una ordre del ministeri de Defensa en virtut de la qual els comandants de batalló han de donar compte de tots els llicenciats en Dret que serveixin com a oficials a les seves ordres. El nostre comandant, que es diu Domínguez i és una bellíssima persona, procedent de l’antic Exèrcit, ha donat compte de mi en compliment d’aquesta ordre. Jo ja ni em recordava que era llicenciat en Dret i no em fa cap il.lusió aquesta reorganització del Cos Jurídic Militar. Em sabria molt de greu deixar la infanteria ara que m’hi trobo tan a gust i suposo que al teu germà li passarà igual que a mi. Jo, a més, tindria una cruel decepció si em passessin ara al Cos Jurídic i ho comprendràs fàcilment: encara no he pres part a cap combat en tot el que va de guerra. A Madrid hi havia combats però no vaig ser a les trinxeres, a Monte Oscuro i Farlete era a les trinxeres però no hi havia combats. Si ara en nom de la disciplina militar m’envien (com em van enviar a la «columna Durruti») al Cos Jurídic de l’Exèrcit de l’Est, em sentiré profundament defraudat ¡em sentiré exactament «verge i màrtir»!