2

Barcelona, 8 de maig de 1936

Estimada amiga Mercè:

¿Què pensareu d’un home que us escriu una altra carta abans d’haver rebut resposta a la primera? Heu de saber que d’ençà que ens vam veure no he sabut res més de vós; la vostra germana Esperança, amb qui em trobo, com prou sabeu, cada dia a l’oficina d’ensenyament de català, no em diu més que «bon dia» i «adéu-siau». Després d’haver-me dut a veure-us a vós i a la Dolors em comentava: «Ens deveu tenir a totes tres germanes per tres esbojarrades». És una de les poques coses que s’ha dignat dir-me en els quatre anys que fa que la conec, de manera que més que no pas per una esbojarrada la tinc per una de les més autèntiques lleones que hagin criat mai els deserts de Numídia.

A part d’això, vet aquí que avui hi ha grans notícies a comunicar-vos: la meva filla ja va a col·legi i es dóna tanta importància que no s’hi pot tenir tractes. Pel que fa a l’oficina d’Ensenyament de Català per Correspondència de la Generalitat de Catalunya, també hi passen fets de la més alta transcendència: hem dut a terme l’enquesta número 6. Havíem fet una llista de mots: esfinx, Sòfocles, simitarra, rossinyol, nàiade, canyella, abnegació, Assurbanipal, roser de bardissa, mastodont, Botticelli, cafè amb llet, ectoplasma, pluralitat, dièresi, i al costat de cada un calia posar el nom del col·lega que el mot us suggeria. Cada un ignorava què escrivien els altres; doncs bé, a desgrat que entre tots som una dotzena llarga comptant-hi professors i administratius, les respostes han estat coincidents: a la vostra germana Esperança li ha tocat el roser de bardissa i a mi ¿és que caldria dir-ho? l’ectoplasma.