Justificació
Pensament, acció
Literatura
Llengua
Tria de textos
Vària
   Enrere

Crítica, opinió
Enllaços
Crèdits
Cercador

CONEIXÍEM L'OBRA DEL DOCTOR PI-SUNYER de quan ell va venir a Mèxic l'any 1942 i es va posar en contacte amb els elements que fèiem, en aquella època, el Full Català. La vam llegir llavors en el manuscrit, i la vam trobar tan superior als altres llibres en català que havien vist la llum a Mèxic, que ens vam comprometre a editar-la. El fracàs inesperat del sistema de finançament d'aquell periòdic va impossibilitar l'edició; i el manuscrit ha hagut d'esperar editor fins que el mestre Avelí Artís, en emprendre's la seva patriòtica Col·lecció Catalònia, el va escollir per encapçalar la sèrie. El llibre ha estat un èxit. Segons les últimes dades que tenim, la venda puja prop dels 500 exemplars, xifra molt considerable a l'exili.

¿Quina és la causa d'aquest èxit de públic? No és pas la traça novel·lística de l'autor —home de ciència eminent, per al qual aquesta novel·la ha estat un passatemps de dilettante, sense pretensions de fer-se escrivint un renom que ja té prou conquerit com a biòleg—. Si calgués fer d'aquest llibre una crítica severa (com seria just si l'autor es presentés com a novel·lista de professió o de vocació) greus defectes serien a assenyalar: intercalació de llargues divagacions polítiques o històriques que trenquen l'acció, l'acció en ella mateixa no és un tema de novel·la, etc.

Hi ha, en primer lloc, un entusiasme jovenívol escampat en tots els capítols del llibre, que els infon una simpatia que s'encomana. L'autor no perd ocasió d'evocar l'ideal nacional de la nostra Pàtria, germen que comença a treure lluc a l'època que forma l'ambient de la novel·la, i de fer-nos sentir la seva fe absoluta en aquest ideal. La combativitat del nostre poble —malauradament al servei, sovint, d'ideologies tan grandioses i universals com confuses i efímeres—, és també exaltada quan ve a tomb: per exemple, en el passatge quan el president Lostau organitza els trenta batallons que han de defensar l'Estat Català projectat (1873). Nosaltres ja coneixíem aquest idealisme jovenívol del doctor Pi-Sunyer, perquè ja, en les converses al·ludides, ens va sorprendre amb la seva coincidència —molt afalagadora per a nosaltres— amb els nostres punts de vista relatius a la unitat nacional dels Països de Llengua Catalana i a la creació d'un Exèrcit nacional al seu servei. Ens va sorprendre, perquè l'experiència ens havia ensenyat que aquests punts de vista no són ni tansols compresos per la majoria d'homes que passen d'una certa edat. El blanc esclatant dels seus cabells feia contrast amb la joventut més esclatant encara de les seves paraules plenes de fe en els destins de la Pàtria.

Hi ha, en segon lloc, l'estil. El doctor August Pi-Sunyer adopta el criteri (al qual nosaltres també ens afiliem) que la llengua literària ha d'acostar-se a la parlada tant com permeti la correcció, i així la desenfarfega de tots els arcaismes superflus que fan tan encarcarat l'estil dels escriptors aferrats a la rutina. Naturalment que això només és la part gramatical de l'estil; afegiu-hi una espontaneïtat, una manera de descriure directament els fets sense circumloquis migranyosos, i tindreu per què, després de l'horrible barroc de guix dels llibres en català que havien aparegut abans a Mèxic, la prosa del doctor Pi-Sunyer ha semblat al públic com la font fresca després de la solellada.

Una particularitat curiosa del llibre —que tots els lectors han remarcat— és que el besavi no n'és pas el protagonista, com feia esperar el títol.

El veritable protagonista és el seu fill —l'avi del doctor August—, aquell Sunyer i Capdevila que tant de tro va fer en el seu temps a l'Empordà i que va ser ministre de la primera República espanyola. Es nota en l'autor una barreja de tendresa —ben explicable en un nét— i de crítica sagaç en descriure'ns el seu avi, home molt típic del seu temps, ateu, demagog, republicà, progressista i materialista, que el fan ministre i ensorra la República amb una atzagaiada que diu a les Corts. Molt curiós i molt finament portat l'examen de l'evolució d'aquell ateu exaltat en els darrers anys de la seva vida, quan s'enfronta amb la senectut i la mort; les seves preocupacions pel més enllà queden molt emotives, i indueixen el lector a sospitar que no hi hauria altres progressistes que els beneits inguaribles, per poc que la gent reflexionés una mica sobre la gran realitat de la decadència lenta i indeturable a què l'home neix subjecte, i sobre la condemna de mort inapel·lable que pesa damunt tots.

Després de la trista prosa d'exli que amenaçava posar, com a fi inesperada de l'epopeia de la nostra guerra i de l'odissea de l'emigració, un badall de dimensions fabuloses, el llibre del doctor August Pi-Sunyer ha tingut sobretot la gràcia de fer recordar als catalans que hi ha un idioma català i un temperament català, uns paisatges catalans i una història catalana.

I és curiós que això ho deguem, no a un escriptor, sinó a un home de ciència. És una lliçó que no hem d'oblidar.

Quaderns de l'exili, núm. 11, gener — febrer, 1945