Justificació
Pensament, acció
Literatura
Llengua
Tria de textos
Vària
   Enrere

Crítica, opinió
Enllaços
Crèdits
Cercador


Inici

Selecció literària


És lícit i és normal de demanar-se si Joan Sales és autor d'una sola novel·la, Incerta glòria. Demanar-s'ho és quasi un lloc comú.

L'autor mateix va recordar reiteradament la seva obra, diversa i copiosa, d'assagista, novel·lista, poeta, crític, traductor, editor, i encara ho va reblar remarcant que Incerta glòria, més que una novel·la, en són quatre, i que l'acció que l'anima ocupa una vintena d'anys (llegiu-ne el pròleg).

El problema "literari" és que la part més voluminosa de l'obra de Joan Sales —malgrat Incerta glòria, malgrat els Tirants, malgrat el Viatge d'un moribund o les traduccions de Dostoievski o Kazantzaki, entre altres— no és preceptivament "literària" en el sentit convencional de la creació o la ficció. Això justifica en part la brevetat de la tria de textos de literatura convencional que proposem, i, d'altra banda, la profusió dels que divulguem del mateix Sales, que, malgrat la reserva anterior, creiem d'autèntica creació, perquè són una manifestació de vida, d'idees, força i estil.

En la seva obra literària Joan Sales es veu apartat del camí estricte de la creació pel descabdellament fatídic dels fets, quan a ell, escriptor, un gran escriptor, la guerra se li entravessa —ho diu amb aquestes paraules, davant d'Incerta glòria, a la Confessió de l'autor— i es veu cridat a posar el talent al servei d'una altra cosa que el món de paraules que duu a dintre.

La guerra, decididament, és el fil sobre el qual es teixeixen Incerta glòria (que no és una "novel·la de guerra", ho diu ell mateix) o el Viatge d'un moribund i marca també l'existència, la carrera i la vocació del seu autor.

Per comprendre tot d'una la seva capacitat de gran escriptor, n'hi ha prou de llegir les Cartes a Màrius Torres, on, tant com la creació —sovint volgudament circumstancial, però d'un alt rigor formal i d'una greu profunditat—, exerceix una crítica sense concessions a la producció del seu amic. Fins en plena guerra, doncs, la literatura és la via d'expressió de la seva vida.

Joan Triadú ha parlat de Joan Sales dient-ne que "va esdevenir un signe de contradicció permanent", en referència a Incerta glòria i també a l'anacronisme de l'obra de Màrius Torres:  "La poesia de Màrius Torres és tan anacrònica —en la 2a accepció del mot— per a 1947 i següents, com Incerta glòria (1956) ho és respecte de la novel·la catalana". No era pas la mena de novel·la d'aquell moment; l'acolliment que rebé a Catalunya va ser tot just tebi, al contrari del que va rebre a França i també entre nosaltres quan vam comprendre quina novel·la és Incerta glòria.

El signe de contradicció a què es refereix Triadú és potser el de la contemporaneïtat. En la seva obra, però, n'hi veiem un altre: la guerra i les seves seqüeles, entravessant-se en la seva carrera, fan que l'escriptor no dubti per fer una obra personal, però també, amb la mateixa força, s'aboqui a una obra col·lectiva i de servei. Aquí trobem l'editor —editor dels Quaderns, de Verdaguer, de Torres, de Cardó, de la Història dels catalans o les Rondalles populars, divulgador del Tirant...— i el publicista, el polemista, el traductor, l'animador que va ser sempre, tant com escriptor.

Veiem, doncs, l'obra literària de Joan Sales en una dimensió allunyada de tota "acadèmia artística", per més catalana que fos: la seva grandesa no és mai acadèmica. La seva dimensió real pren cos amb Incerta glòria, els Tirants, el Viatge d'un moribund, però no la veuríem en tota la plenitud sense l'acció de servei que desplegà en tot moment i a què va dedicar una grandíssima part de l'energia.

"Els qui vam conèixer i tractar l'escriptor tot just arribat de Mèxic [...] no podíem sospitar, em penso, quin rendiment donaria i de quina mena", ha dit Triadú. Aquest rendiment és l'obra de servei que aquí hem subratllat, sí, al costat, però, d'una producció literària d'una força que arriba on pocs escriptors han arribat.

R. T.









Allò que em sap greu, perquè ho crec injust, és que em diguin que he escrit poc. No tenen en compte, els qui ho diuen, que Incerta glòria té nou-centes pàgines, que les Cartes a Màrius Torres en tenen set-centes i que, a més, he publicat una adaptació del Tirant lo Blanc en forma de novel·la en prosa moderna i una altra, Tirant lo Blanc a Grècia, en forma de libretto d'òpera bufa, en vers; una traducció dels Germans Karamazòv i una altra del Crist de nou crucificat, novel·les totes dues extensíssimes (sobretot la de Dostoievski); sense parlar d'altres traduccions dels innombrables pròlegs, alguns extensíssims (la "Notícia biogràfica" que va davant la quarta edició de les poesies de Màrius Torres té unes setanta pàgines i altres tantes el meu pròleg a Lleures i converses d'un filòleg, de Joan Coromines, per no esmentar més que dos casos). Afegiu-hi encara la feinada de La Història dels catalans i tantes altres coses que he fet, per gust o per obligació; però no en parlem més, que no pugui semblar immodèstia.

Els qui diuen que sóc l'autor d'una sola novel·la, no tenen prou en compte que Incerta glòria no és una novel·la, sinó quatre: la primera part és la novel·la d'en Lluís Brocà, la segona la de Trinitat Milmany, la tercera la d'en Cruells jove i la quarta la d'en Cruells vell. Tots tres estan obsessionats per un personatge, en Juli Soleràs, i és això el lligam que uneix les quatre novel·les. En Juli Soleràs és el veritable heroi, o potser més aviat l'antiheroi, d'Incerta glòria. I aquesta no és pas "una novel·la de guerra" com alguna vegada s'ha dit; la guerra no hi és més que en un teló de fons. La guerra hi surt perquè hi havia guerra. I el títol és de Shakespeare: "the uncertain glory of an april day". Tots, en aquest món, busquem una glòria que aquest món no pot donar. He dit abans que estava agraïdíssim a tots els crítics que han parlat de la meva novel·la quàdruple: n'hi hagué un, però, que em guardaré d'esmentar perquè no el vull ferir, que em deixà perplex: es preguntava quina era aquesta "glòria" que és "el nostre fi". El detall picant és que aquest crític ho era a l'Espanya catòlica del generalísimo, en pau descansi. ¿Quina mena de catolicisme s'ensenyava en aquella Espanya?


(Reproduït de la pàgina de Lletra dedicada a Joan Sales)

Torna al punt de la crida