Justificació i propòsit
El que segueix és una ampliació i renovació de les primeres notícies amb què vam fer present a Internet la figura de Joan Sales (1997), i que amb els anys hem anat posant al dia.
Avui la presència de Joan Sales és, si no profusament i unitàriament documentada, almenys dignament posada a l'altura d'un escriptor, editor, promotor editorial i home de llengua sense gaires paral·lels en el panorama català, no tan sols de les lletres, sinó de les empreses col·lectives, i tampoc únicament per l'època que va viure, sinó per l'exemplaritat, la constància, la visió i el coratge del seu testimoni i el seu llegat. D'aquesta presència ja notable, el visitant en trobarà una succinta referència a la secció d'enllaços, on ens limitem, tanmateix, a consignar allò que hem trobat més valuós, representatiu i útil per conèixer sense marrades el personatge i la seva obra. La nostra contribució, doncs, pretén complementar-les i, sobretot, oferir textos del mateix Sales i algun dels que li han estat dedicats.
La complexitat de la figura i l'obra de Joan Sales, diversa i en general mal coneguda, ens sembla fàcil de resumir si ens hi encarem amb la vista posada en l'únic nord que la va guiar: el servei al país en un moment particularment difícil. Quin sentit té, si no, la seva participació en la guerra; l'exili actiu, amb la línia personal i compromesa dels Quaderns de l'exili; les iniciatives polítiques i editorials a Mèxic; el ràpid retorn a Catalunya (1948, una vegada aconseguida la certesa que tornar no seria la mort física); el treball literari a Ariel i al costat de Ferran Soldevila (l'edició dels volums de les Rondalles, el llarg esforç esmerçat en la Història dels catalans...); l'edició de l'obra de Màrius Torres; l'empresa —primer col·lectiva, més endavant, personal— del Club dels Novel·listes; la publicació del Viatge d'un moribund; la creació literària i l'aventura íntima d'Incerta glòria; la divulgació dels clàssics (el Tirant per a noies i noies, el mateix Tirant dramatitzat i, encara, el Tirant portat a l'òpera bufa); l'edició de la correspondència amb Màrius Torres, la llarga col·laboració amb les empreses de Joan Coromines, i, coronant-ho tot, els èxits assolits amb uns autors que ell mateix promogué, emparà i sovint «guià», com Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, entre molts altres d'inqüestionables i també entre traduccions reconegudes?
El testimoni de Pere Calders és eloqüent i clar en aquest seu record de Coyoacán, a l'èpca dels Quaderns:
En una ocasió, un prohom exiliat va dir que el cos de la nostra pàtria era a Catalunya, però que l'esperit era a l'exili.
Sales, amb la seva contundència acostumada, va replicar-li que la separació entre el cos i l'esperit significa la mort, i que Catalunya era viva precisament all on li calia d'ésser-ho: a Catalunya. Va insinuar que els moribunds érem nosaltres, els qui ens n'havíem allunyat.
La seva vida, com la seva obra, no va ser d'artista, i ho era (llegiu la petita mostra de les Cartes a Màrius Torres), sinó de servei, constantment: amb l'exèrcit de Catalunya o en una resistència que pretenia ser útil; i, quan, a l'exili, la resistència va ser poc més que un artifici o una manera de viure, va treballar, com un treballador, en tots els camps de l'edició, perquè tenia tots els mitjans (intel·lectuals) per fer-ho.
Sembla innecessari de repetir que tota l'obra de Joan Sales respon —pels camins que sigui en cada cas i cada moment— a la sola voluntat de donar eines de normalitat a la nació i als tres països que la constitueixen, i Incerta glòria, el fruit més conegut de l'autor d'aquest gavadal d'empreses i projectes, ha projectat una ombra espessa, també de glòria —aquesta grisa, però certa— damunt una obra permanent i unívoca. Incerta glòria no és la flor que no fa estiu, sinó la que corona el ram, entre moltes altres flors que mereixen un mateix alt honor.
Això és el que pretenem amb aquesta contribució, que, tant com podrem, mirarem de no abandonar.
L'ajut rebut de la Institució de les Lletres Catalanes ha estat l'esperó que ens ha mogut a recomençar allò que, ja des del 1997, havíem cregut necessari: una replega representativa de textos del mateix Joan Sales —algun dels quals difícil de trobar, com és ara els dels Quaderns, exhaurits en l'edició facsímil publicada el 1982, si bé digitalitzats pel servei Cervantes Virtual— i, així mateix, una selecció d'articles sobre la seva figura, la seva obra o el seu pensament en qüestions com és ara la llengua, la passió que, amb una mateixa visió nacional, va compartir amb la d'editor.
Ramon Torrents
Barcelona, novembre 2006
|
