PRESENTACIÓ
A L'EDICIÓ FACSÍMIIL DELS
'QUADERNS DE L'EXILI'
per Heribert Barrera
Amb emoció llegeixo les ratlles amb les quals en Joan Sales -i a través d'ell la resta de l'equip de Quaderns- ens fan reviure la publicació que editaren a Mèxic en la ja llunyana postguerra. És com si al cap de quaranta anys assistíssim a una darrera reunió dels redactors de la "revista més original i combativa de totes les de l exili", com l'ha pogué qualificar l'Albert Manent. En Sales i els seus companys, en ocasió d'aquesta edició facsímil, ens encaren altre cop amb la problemàtica nacional catalana i jo, que pertanyo a la seva generació però que quan ells escrivien els Quaderns me'n trobava físicament separat per milers de quilòmetres de mar, subscric avui plenament les seves paraules.
És en virtut d'aquest replantejament que la reedició dels Quaderns de l'Exili és quelcom més que un document per a la història de la nostra cultura i evita el perill d'esdevenir una edició facsímil més, una de les tantes que apareixen, que si bé ens ajuden a retrobar el nostre passat queden al marge del present i eludeixen el fet viu de la necessària represa de la nostra doctrina nacional pels camins, difícils i poc nombrosos, que avui tenim oberts.
Per on passen aquests camins? Per una actitud realista davant dels fets; per la consciència plena d'una responsabilitat que exigeix per damunt de tot la unió dels catalans més enllà dels interessos de partit; per la seguretat que no hem d'esperar cap ajut defora; per la convicció que cal assolir-ho tot pel nostre esforç i sacrifici. I com a corol·lari de tot això per la certesa que les nostres relacions amb l'Estat espanyol poden arribar a agafar un altre caire només si sabem aliar la fermesa amb la prudència, la paciència amb la determinació, el coratge amb la cortesia. Res d'això no és fàcil. Però la reedició dels Quaderns de l'Exili es justifica precisament perquè fou amb un total realisme nacionalista que s'enfrontaren en el seu temps a la problemàtica viva de l'època on es trobaven immersos.
D'aquí el valor permanent i la plena vigència de molts dels seus plantejaments. Han canviat moltes coses. Però no hem de caure en la ingenuïtat de pensar que les solucions estan ja al nostre abast. El perill lerrouxista és més viu que mai i ens cal revifar de nou la part adormida d'aquesta Catalunya que en Sales qualifica, amb lucidesa que l'honora, d'"hemiplégica". Només la consciència vigilant de la nostra identitat nacional en tots els camps d'exercici de la política; només la voluntat decidida de fer servir totes les "eines" que tenim a mà, com diu el nostre President Jordi Pujol; només la determinació de forjar totes les altres que calguin, poden fer-nos recobrar la plenitud nacional, per la qual tants dels que ens precediren han sofert i han mort.
Per a les noves generacions els Quaderns de l'Exili constitueixen l'exemple permanent d'un examen de consciència, apassionat sens dubte perquè fou consecutiu a una desfeta. Els errors passats, els errors de tots els partits, hi foren analitzats amb un esperit crític que avui necessitem ben viu perquè en aquells errors, hi podríem fàcilment recaure. No em dol gens reconèixer que es cometeren errors, perquè la denúncia implacable dels Quaderns, si és viva encara, és perquè és també aplicable a tots els que avui novament es desvien del recte camí del nostre recobrament nacional. En part fou una crítica històrica a la qual poden formular-se reserves de detall, però que convé tenir sempre ben present. En part fou una visió gairebé profètica del futur. Passats tants anys, el que sobretot encara és vàlid és l'imperatiu ètic d'aquell examen.
Em sento molt honorat de veure encapçalada amb unes paraules meves aquesta reedició. Crec que el fet que la joventut d'avui s'interessi per aquell exemple de passió crítica i de rigor realista- en l'anàlisi d'una etapa passada de la nostra lluita nacional, constitueix una gran esperança. Perquè, davant dels greus problemes de la Pàtria, per avançar no hi haurà mai altres vies possibles que les de la fraternitat i de l'honor, de la responsabilitat i del sacrifici.
Heribert.Barrera
President del Parlament
de Catalunya
1982
|
