Sempre amb Joan Sales

per David Castillo

La Fundació Caixa de Catalunya ha organitzat les jornades 'Incerta glòria', una revisitació de la novel·la de Joan Sales sobre la Guerra Civil

Un auditori amatent i fidel va seguir dimarts i dimecres les jornades Incerta glòria. La memòria històrica i les veritats de la novel·la. Es tractava d'una relectura, a càrrec de diferents especialistes i amics, de la gran novel·la de Joan Sales, ambientada majoritàriament durant la Guerra Civil. També es va fer ressò de la recepció que la novel·la manté. Coordinades pel crític de l'AVUI Xavier Pla, quatre taules rodones van oferir una panoràmica de la projecció i interès d'una obra que es manté viva, tant per la prosa com pels conflictes morals que planteja.

La primera taula va estar formada pels novel·listes Carme Riera i Jaume Cabré i pel poeta i crític Carlos Pujol, autor de la traducció castellana, amic, interlocutor i que va assistir a la reescriptura de la novel·la mentre li anava ensenyant les versions castellanes, pràcticament cada dia, a la seva casa a la falda de la muntanya Pelada. Pujol va destacar "l'atracció pel fracàs, la derrota", que conté Incerta glòria, una novel·la que "tracta de la Guerra Civil una mica per accident, perquè és, en realitat, sobre el sentit de la vida, l'ensenyament del fracàs". Pujol va recordar quan Sales li va preguntar la seva opinió sobre la quarta part, que va escriure mentre feien la traducció castellana. Després de dir-li que la considerava un error per diferents motius, Sales la va convertir en una mena d'annex al final del llibre, "salomònic".

"No estem parlant de la millor novel·la sobre la guerra, sinó de la millor novel·la catalana del segle XX", va afirmar Carlos Pujol, que va evocar la precisió en llenguatge i el seu criteri personal contra les cursileries, il·lustrant-lo amb una divertida anècdota que ho diu tot del tarannà de l'escriptor i editor. Sales anava cada dia a l'estanc i només intercanviava tres paraules amb l'estanquer: "Una capsa de mistos". L'home, invariable, li responia: "Una caixa de llumins".

Magistrals van ser les intervencions posteriors d'Àngel Duarte, Hilari Raguer i especialment del poeta Antoni Puigverd: "Un alè líric i èpic alhora, que tensa el llenguatge". Raguer va incidir en la pietat com a element de la novel·la i va rememorar les jornades que, tornats de l'exili, feien fa 60 anys Sales i Raimon Galí a casa dels Raventós, al carrer Anglí. Raguer va ser categòric en afirmar que la novel·la havia estat menystinguda pel seu catolicisme.

El segon dia, entre les encertades dues taules rodones, un senyor del públic va rebatre Raguer dient que Sales també havia resultat incòmode per als catòlics. Les intervencions van oscil·lar entre el comparatisme de Nora Catelli, les contextualitzacions de Garcia-Raffi i Carme Arnau, única assagista que ha publicat un llibre sobre Sales, Compromís i escriptura. Arnau va dir que Incerta glòria van ser unes memòries personals que van adoptar la forma de novel·la per la llibertat d'aquest gènere.

La lectura final de Feliu Formosa va estar precedida per Ramon Tremosa, que va mostrar els seus coneixements sobre literatura de guerra i Ernst Jünger; pel sempre preclar Llibert Tarragó, editor francès de Sales, que va valorar la recepció que ha tingut l'última edició d'Incerta glòria en francès, i Jordi Sales, que va traçar una geografia del temps present i de la situació de la nostra cultura. A l'endemà, motivat per les jornades, vaig enfilar els camins de la muntanya Pelada per rellegir tota la poesia de la novel·la. Em va tornar a omplir els pulmons.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 43. Diumenge, 1 de febrer del 2009