Justificació
Pensament
Acció
Literatura
Llengua
Crítica, opinió
Tria de textos

Enllaços
Crèdits
Cercador

Rondalles

P R 0 L E G

L'acollida dispensada als dos primers volums d'aquesta col·lecció de RONDALLES — que contenien una tria de clàssics de la rondalla popular — ens anima a llançar aquest tercer (i si Déu vol, no serà pas l'últim) amb una tria de rondalles populars clàssiques.

Després dels noms il·lustres que figuraven en els dos primers volums, hem cregut que no desmereixeria el de l'autor d'aquest tercer, ja que és en definitiva el poble — el més antic dels clàssics, i primera font de tots ells—.

Amb els dos primers volums havien quedat representades moltes de les nostres variades regions: les Illes Balears amb Ramon Llull i Antoni Maria Alcover, la regió central o barcelonina amb Verdaguer, les terres de Provença i de la Catalunya francesa amb Mistral i Esteve Caseponce, la Catalunya Nova (o sigui la que s'estén al sudoest del Llobregat) amb Guimerà — el qual, d'altra banda, per la seva naixença a les Illes Canàries, on va viure fins als deu anys, podem dir que també representa els catalans d'Ultramar, avui en dia tan nombrosos —.

En planejar un volum de rondalles populars, hem buscat que fossin de regions encara no representades en els anteriors; i entre elles hem escollit l'extrem nord i l'extrem sud del nostre territori idiomàtic a la Península, o sigui el bisbat de Girona i comarques circumdants d'una banda, i el sud del País Valencià d'una altra; ben segurs que aquest agermanament del nord i del sud dins un mateix recull seria prou discretament simbòlic.

Les RONDALLES POPULARS GIRONINES que el lector trobarà en aquest volum, són una adaptació molt lliure d'algunes de les recollides per diversos folkloristes, principalment mossèn Lluís G. Constans, en anys de la seva vida i infatigables excursions per aquelles comarques. Mossèn Constans és sacerdot i missioner, i, a més de folklorista, erudit molt estimable, que ha rebut honroses distincions de l'Institut d'Estudis Catalans i altres societats doctes. Les RONDALLES que avui en donem a conèixer (una part molt petita de les que ell té arreplegades) són quasi totes inèdites. Algunes van ser publicades fa molts anys pel Foment de la Pietat Catalana. Altres (com ja s'indica al peu de cada una d'elles) havien estat recollides per folkloristes anteriors; de totes elles donem versions molt diferents, perquè han estat objecte d'una refundició amb vistes al caràcter de la nostra col·lecció, en la qual l'interès merament erudit o folklòric passa molt a segon terme, ja que per damunt de tot es proposa ser una sèrie de lectures amenes per a lectors joves — sense perdre de vista els qui no ho són tant —.

Pel que fa a les RONDALLES POPULARS VALENCIANES, hem pres com a base de l'adaptació els volums publicats per Editorial Torre, de València, els anys 1950 i 1951 respectivament, que contenen les arreplegades per Enric Valor i Vives — un dels joves prestigis de l'actual promoció literària d'aquelles terres, que tanta embranzida sembla dur —. Enric Valor ja s'havia donat a conèixer com a folklorista i dialectòleg en aquelles inoblidables revistes valencianes d'abans de 1936. Ha resseguit les regions d'Alcoi i Alacant; sobretot les comarques muntanyoses de Penàguila, la Foia de Castalla — de la qual és fill — i Xixona, on ha begut les rondalles a la font sempre verge dels poblets amagats entre boscúries i cingles. Com que la nostra versió, pels mateixos motius adduïts en el cas de les RONDALLES GIRONINES, ha hagut de ser molt adaptada, remetem a aquells dos volums el lector que les vulgui assaborir en tota la seva integritat, exactitud folklòrica i riquesa dialectològica.

Dintre les exigències de l'adaptació, hem procurat conservar alguns trets característics dels respectius parlars comarcals, sobretot en els diàlegs, perquè no s'esbravés el perfum del terrer d'on aquestes rondalles són filles. En el vocabulari que va al final del volum trobarà el lector l'explicació d'aquells modismes o paraules que difereixen dels usats en el parlar central o barceloní. Creiem que una prudent iniciació a la nostra rica varietat dialectal no pot fer res més que bé; seria malsà recloure un idioma dins l'àmbit estret d'una sola ciutat i la seva rodalia.

Les nostres terres són més variades que extenses. Dins la seva unitat general de llengua, rata i clima, es fa perceptible la diferència gradual de latituds conforme anem davallant dels avetars del Pirineu fins als boscos de palmeres d'Elx. En aquestes rondalles gironines i valencianes, i dins un aire de família prou de bon reconèixer, trobarà fàcilment el lector un agradós contrast entre el nord i el sud: les històries d'àligues, bruixes i apareguts tan característiques del nord de Catalunya, són filles de les vetlles d'hivern llargues i plujoses; els cels sempre serens del sud del País Valencià es reflecteixen en les seves rondalles, màgic estany que sovint esborrona una aura tèbia i embeguda de perfums, alè qui sap d'algun jardí secret de les Mil i Una Nits.

Barcelona, octubre de 1953

(primera pàgina del pròleg de les Rondalles)